Concerto a tempo d'umore

Teatre | Musical

informació obra


Direcció Musical:
Carles Coll Costa
Interpretació musical:
Naeon Kim (primer concertino), Natalia Klymyshyn (segon concertino), Nacho Lezcano (violí primer), Cecília Burguera (violí primer), David Sanmartí (principal violins segons), Tamara Caño (violí segon), Sergi Ruíz (violí segon), Queralt Garcia (principal violoncels), Carles Coll Bardés (violoncel), Tigran Yeritsyan (principal viola), Mónica Cruzata (viola), Juan Pablo Serna (principal contrabaixos)
Vídeo:
Amanda Baqué
Il·luminació:
Jordi Surroca
Producció:
TiP Produccions S.C. i Enllaç Musical
Autoria:
Jordi Cortés, Damián Muñoz
Intèrprets:
Jordi Cortés, Damián Muñoz
Sinopsi:

Un concert teatral dirigit a tots els públics. Un espectacle còmic i musical amb una banda sonora formada per les peces més conegudes dels autors més reconeguts de la música clàssica. Teatre de gest amb molt d’humor. Dotze músics i un director d’orquestra que fan transcórrer la música clàssica por situacions realment inversemblants. Una proposta concebuda per a fer gaudir al gran públic de las melodies més famoses i els gags més divertits, a la vegada que el públic més experimentat se sorprèn dels peculiars arranjaments musicals i els enginyosos recursos humorístics. Amb la garantia de l’autor i director de l’aclamat espectacle "Operetta", Jordi Purtí. Espectacle d'estrena en l'any de commemoració del vint-i-cinquè aniversari de l'Orquestra de Cambra de L'Empordà. Una sòlida aposta de futur per a continuar escampant la música a través de nous formats.

Crítica: Concerto a tempo d'umore

16/12/2016

Corda que genera eufòria

per Núria Cañamares

Qui digui que la música clàssica –és més, la corda!– és avorrida va ben errat. L’Orquestra de Cambra de l’Empordà ho demostra en aquest singular concert teatralitzat capaç de revolucionar la platea fins a generar eufòria. Interpreta els grans del gènere (Vivaldi, Bach, Mozart, Beethoven, Schubert, Chopin, Strauss...), però altera la convenció d’aquest tipus d’audicions posant-los en moviment amb un seguit d’escenes desbordants d’humor.

Sense deixar de tocar, participaran al popular joc de les cadires, es batran en un duel d’Ave Maries (el de Schubert i el de Bach/Gounod), es deixaran dirigir pel públic, ballaran, saltaran, correran i faran el que faci falta sense que això afecti la qualitat musical. Passaran per diferents registres, adequaran la interpretació actoral als matisos de les composicions i sense necessitat de director ni mirada de conjunt sonaran compassats i harmònics. Els arranjaments per encadenar les diferents melodies són per treure’s el barret.

L’hora llarga de concert passa volant entre riallades i aplaudiments. És especialment celebrada l’última part: dedicada a endevinar pel·lícules –un músic recrea mímicament l’escena d’un film i la resta hi aporta la banda sonora– i a fer participar activament el públic. La voluntat d’arribar a tothom és més que evident i, per no perdre pel camí els menys melòmans, en més d’una ocasió s’anuncia a la pantalla el títol d’alguna peça o pel·lícula per tal de garantir l’absoluta comprensió dels assistents.

A ‘Concerto a tempo d’umore’ la música no porta a l’evasió, sinó que les notes es materialitzen en les accions dels intèrprets, als qui no es treu l’ull de sobre per caçar cadascun dels gags. Una manera ben original de fer gaudir la música clàssica, que sembla que busca noves vies per adaptar-se als nostres temps com hem vist en altres propostes de format diferent però concepte similar com ara The Funamviolistas.

Trivial