Concerto a tempo d'umore

informació obra



Direcció Musical:
Carles Coll Costa
Músics:
Naeon Kim (primer concertino), Natalia Klymyshyn (segon concertino), Nacho Lezcano (violí primer), Cecília Burguera (violí primer), David Sanmartí (principal violins segons), Tamara Caño (violí segon), Sergi Ruíz (violí segon), Queralt Garcia (principal violoncels), Carles Coll Bardés (violoncel), Tigran Yeritsyan (principal viola), Mónica Cruzata (viola), Juan Pablo Serna (principal contrabaixos)
Vídeo:
Amanda Baqué
Il·luminació:
Jordi Surroca
Producció:
TiP Produccions S.C. i Enllaç Musical
Autor:
Jordi Cortés, Damián Muñoz
Intèrprets:
Jordi Cortés, Damián Muñoz
Sinopsi:

Un concert teatral dirigit a tots els públics. Un espectacle còmic i musical amb una banda sonora formada per les peces més conegudes dels autors més reconeguts de la música clàssica. Teatre de gest amb molt d’humor. Dotze músics i un director d’orquestra que fan transcórrer la música clàssica por situacions realment inversemblants. Una proposta concebuda per a fer gaudir al gran públic de las melodies més famoses i els gags més divertits, a la vegada que el públic més experimentat se sorprèn dels peculiars arranjaments musicals i els enginyosos recursos humorístics. Amb la garantia de l’autor i director de l’aclamat espectacle "Operetta", Jordi Purtí. Espectacle d'estrena en l'any de commemoració del vint-i-cinquè aniversari de l'Orquestra de Cambra de L'Empordà. Una sòlida aposta de futur per a continuar escampant la música a través de nous formats.

Crítica: Concerto a tempo d'umore

20/01/2015

De com executar el tòpic dels pedants músics de clàssica sense deixar la música i a través de l'humor

per Jordi Bordes

Es pot fer. De fet,  Jordi Purtí ho ha tornat a fer. Si ja van ser èxits (que van voltar i volten encara més enllà dels Pirineus) l'aproximació còmica al món líric ("Hop! era!") i al coral ("Operetta"), ara, l'humor ve d'una genial i juganera Orquestra de Cambra de l'Empordà. Si alguna cosa demostren aquests mestres dels instruments de corda és la seva capacitat de joc, i de passar-s'ho bé, tot  descordant-se el botó de dalt de la camisa o afluixant el cinturó. 

La direcció de Jordi Purtí els garanteix dos mínims imprescindibles: partir de músiques que el públic més generalista pot reconèixer i seguir-ne el compàs (encara que potser no identifiqui amb noms i cognoms) i que la broma no superi la línia del ridícul. Els músics no arriben a fer d'actors, si no de músics que juguen. Potser els hi sobra gesticulació innecessària però és molta menys de la que es podia preveure, en principi. 

El repte, a més aconsegueix, escoltar una interpretació, alhora que lúdica, ben executada. Amb orquestracions específiques, per poder conciliar joc i so. De fet, la partitura és un bon element per no allargar massa el gag: El ritme no perdona. I amb la partitura de còmplice, hi ha assegurada la velocitat necessària perquè l'humor sigui ben efectiu. Per últim, com més experiments prova Purtí en el camp musical, més deixa anar la seva imaginació.

 Es mereix l'atenció dels programadors perquè aquest humor és un bon pas per accedir al món de la clàssica i, alhora, del teatre. A més, és un pont per on transiten dos públics que, a vegades, es donen l'esquena. La trobada a "Concerto..." és plaent. Felicitats.

Trivial