Condó umbilical. Cia. Jalea

informació obra


Sinopsi:

Quatre generacions de dones d’una mateixa família es troben en un espai atemporal quan la més jove, la Cécile se n’adona que a la seva família hi ha un patró que s’ha anat repetint generació rere generació: la seva besàvia, la seva àvia, la seva mare i ella han sigut abusades sexualment i cap n’ha parlat. Totes han callat, cadascuna pels seus motius. Però el silenci s’ha anat enquistant en les generacions de dones d’aquesta família.Un silenci que, lluny de separar-les, les uneix i les marca de per vida.

Sense poder més, la Cécile intenta tallar el cordó umbilical que uneixen a ella i a les seves avantpassades per tal de trencar amb la perpetuació del silenci: vol parlar dels abusos viscuts a la seva família. Trencar i canviar patrons després de tants anys no és fàcil i més si implica obrir calaixos on les històries personals estan ben amagades

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Condó umbilical. Cia. Jalea

18/04/2024

Alta càrrega d'intensitat

per Jordi Bordes

Hi ha una evident voluntat d'impactar. Des de la paraula, des del gest des de la música. Contínuament les cordes estan tenses i els llençols projecten signes de dolor. La peça traça un recorregut de la maternitat dolorós. Que és fruit d'una relació sexual en la qual ella no hi intervé activament. Hi ha una incomoditat que les quatre generacions no saben detectar gaire bé, perquè es té com una pràctica normalitzada. La sexualitat només com a gaudí del marit o per afins reproductores. Condó umbilical reivindica el plaer femení, la celebració volguda d'una convivència compartida.

L'espai conceptual és molt suggerent. Els llençols són com el safareig L'espai en què les dones podien parlar lliurement sense patir a què cap home les jutgés. Com a Safareig o a La bugada aquest moment de cura domèstica esdevé un instant de compartir dubtes i de reforçar empoderaments. Però al darrere dels llençols, sempre pot emergir l'ombra, l'amenaça. a Una giornata particulare el terrat es revela espai de llibertat. Però en aquest quadre, les ombres s'allarguen infinitament, més enllà del recorregut vital d'una dona.

Jalea planteja una desconeixença de la sexualitat de quatre generacions. Però, en realitat, no es concreta en una família, sinó en una societat amb una forta càrrega religiosa que ha subjugat les dones a la llar i la procreació. Avui, la neta li pot explicar a l'àvia que és un orgasme i com el pot aconseguir? Seria bonic arribar a aquest extrem de confiança, però sembla poc versemblant. En tot cas, el cant a viure activament cada part de la vida, com a Sí Sí Sí, és el més alliberador que hi pot haver. Fugir de la por, dels abusos, superar la paraula "consentiment" i gaudir de l'experiència sensual. Condó umbilical tensa la intenció amb massa insistència, amb un dramatisme que ofega els personatges.

Si el joc dels llençols imprimeix el canvi constant (tot i ser una activitat rutinària) a l'escena, sobta la presència d'un piano que cobreix quasi un terç de l'espai per a una aparició molt puntual. Potser tindria sentit que estigués situat amb una semi frontalitat o al fons com les intervencions musicals del gong i del violoncel.

La peça interpretada per a alumnes d'institut manté la tensió dels alumnes que escolten i absorbeixen els pensaments i les denúncies dels personatges femenins Escoltar i atendre és una de les lliçons del teatre per a construir societats més tolerants i empàtiques.