Una giornata particolare

Teatre

informació obra


Text:
Ettore Scola, Ruggero Maccari
Direcció:
Oriol Broggi, Marilia Samper
Intèrprets:
Clara Segura, Pablo Derqui, Màrcia Cisteró
Escenografia:
Oriol Broggi
Il·luminació:
Albert Faura
So:
Damien Bazin
Vestuari:
Berta Riera
Caracterització:
Àngels Salinas
Vídeo:
Francesc Isern
Producció:
La Perla 29
Autoria:
Marilia Samper
Sinopsi:

Mentre la família nombrosa de l'Antonietta abandona la casa per anar a veure la marxa militar organitzada per Mussolini amb presència del mateix Hitler, ella descobreix que al pis del costat un home viu angoixat la resistència al règim. Es coneixen, parlen i de sobte l'Antonietta descobreix que la vida pot tenir moltes contradiccions, pot anar molt més enllà de la seva petita quotidianitat com a mestressa de casa. Un intercanvi intens de poques hores que farà passar una bona estona als dos personatges, però sobretot els canviarà per sempre.
L'obra es planteja com un duel interpretatiu entre dos actors. En el seu moment ho van fer Josep Maria Flotats i Anna Lizaran; en la nostra versió seran Clara Segura i Pablo Derqui els valents que hi posaran el seu bon fer.

Pablo Derqui finalista en la categoria d'actor per a aquest espectacle. Premis de la Crítica 2015

Clara Segura premiada en la categoria d'actriu per a aquest espectacle, juntament el seu treball a Conillet. Premis de la Crítica 2015

Espectacle finalista en la categoria de disseny de vídeo. Premis de la Crítica 2015


Crítica: Una giornata particolare

12/03/2015

Preciós teatre de primer pla en sala de format mitjà

per Jordi Bordes

Ho han aconseguit. Oriol Broggi, amb la complicitat a escena de Clara Segura, Pablo Derqui i Màrcia Cisteró han demostrat que és útil traslladar la història d'una pel·lícula mítica a l'escena. Aquesta "Giornata particolare" compten amb un treball d'interpretació de molt matís, però és que a més la llum, el so, mantenen el to del film original. Per què repetir-lo, doncs? Perquè la càmera marca el primer pla de la pantalla, mentre que a l'escena es té l'oportunitat de veure també les mirades perdudes dels personatges que no sortien a pantalla en aquell pla. A més, l'actuació tant intensa fa que es pugui viure la respiració, l'olor del cafè o el regust del vi a la gola avall molt més directament. Com si tots fóssim convidats en aquesta mena de flirteig estrany entre una enamorada de Mussolini i una víctima del sistema feixista.  L'obra alerta de tots els -ismes, de la ideologia portada a l'extrem, ignorant la tolerància, el respecte al diferent però, sobretot destaca perquè impregna amb aquell tacte tant personal i artesà que tant bé sap cuinar l'equip de La Perla29. Després del "Prendre partit", de molt més discurs i actuacions extremades (sense saltar al crit gratuït), arriba una "Giornata particolare" que torna a remetre l'ombra del feixisme en un pati d'escala. Petit i preciós. Tot i la interpretació minuciosa, el to és capaç d'atrapar el públic d'un aforament mitjà. Un altre repte, gens fàcil d'aconseguir.

Trivial