Una giornata particolare

informació obra



Text:
Ettore Scola, Ruggero Maccari
Direcció:
Oriol Broggi, Marilia Samper
Intèrprets:
Clara Segura, Pablo Derqui, Màrcia Cisteró
Escenografia:
Oriol Broggi
Il·luminació:
Albert Faura
So:
Damien Bazin
Vestuari:
Berta Riera
Caracterització:
Àngels Salinas
Vídeo:
Francesc Isern
Producció:
La Perla 29
Autor:
Marilia Samper
Sinopsi:

Mentre la família nombrosa de l'Antonietta abandona la casa per anar a veure la marxa militar organitzada per Mussolini amb presència del mateix Hitler, ella descobreix que al pis del costat un home viu angoixat la resistència al règim. Es coneixen, parlen i de sobte l'Antonietta descobreix que la vida pot tenir moltes contradiccions, pot anar molt més enllà de la seva petita quotidianitat com a mestressa de casa. Un intercanvi intens de poques hores que farà passar una bona estona als dos personatges, però sobretot els canviarà per sempre.
L'obra es planteja com un duel interpretatiu entre dos actors. En el seu moment ho van fer Josep Maria Flotats i Anna Lizaran; en la nostra versió seran Clara Segura i Pablo Derqui els valents que hi posaran el seu bon fer.

Pablo Derqui finalista en la categoria d'actor per a aquest espectacle. Premis de la Crítica 2015

Clara Segura premiada en la categoria d'actriu per a aquest espectacle, juntament el seu treball a Conillet. Premis de la Crítica 2015

Espectacle finalista en la categoria de disseny de vídeo. Premis de la Crítica 2015


Crítica: Una giornata particolare

15/03/2015

Cinema en viu i de màxima proximtat

per Teresa Bruna

Una vegada més, l'inconfusible estil Broggi ens ha atrapat i emocionat per la seva manera de fer. La història d'Ettore Scola, que ja emociona per si sola, està tractada amb un rerefons cinematogràfic des del directe que sorprèn. El fet de començar amb escenes de la pel·lícula, que ens fan adonar dels pòmuls de Clara Segura tan propers als de Sofia Loren, ens traslladen a un cinema de rara proximitat.

La història ja és coneguda. Un dia a Nàpols, en què Hitler participa a una marxa militar organitzada pel seu amic Mussolini, tota la ciutat surt a veure'ls. Tota? No. L'Antonietta, una dona casada amb sis fills de diferent edat, no s'ho pot permetre. S'ha de quedar a rentar, a planxar i a posar ordre. Un ocellet -constant a les obres de Broggi, però aquest cop protagonista imprescindible ja als orígens- s'escapa de casa i va a parar a l'edifici veí on hi ha un home sol, Gabriele, (Pablo Derqui) a qui han fet fora de la feina per homosexual. I no acaba aquí: el càstig pot ser molt pitjor. Per això es refugia al pis d'un amic i opta a marxar a l'exili.

Aquest drama planeja, però, de manera secundària a la versió de Broggi. Si bé és latent a l'ambient el que passa al carrer i al comportament de la veïna (Màrcia Cisteró), una bruixota feixista convençuda a la que no agrada gens la relació entre els dos personatges, el que destaca aquesta Giornata particolare - Broggi no ha volgut traduir el títol-  és la relació entre dues persones que aquell dia tan estrany tenen l'oportunitat de conèixer-se i descobrir un altre món més enllà del seu. Assistim al seu diàleg bonic, de vegades torbador, de descoberta, de records, de petites felicitats. Una història de solituds molt evident entre dues persones que viuen una vida que ni han demanat ni es mereixen. Ella, una esclava de la família que no ha llegit mai cap llibre i que s'emociona quan ell li regala un. Ell, algú condemnat pels que no pensen com ell, que probablement mai havia tingut una relació tan intensa amb una dona i a qui la tendresa venç.  L'endemà, com tantes vegades, la vida continuarà... igual? Potser si, però mai serà del tot el mateix.

Preciosa l'escena del terrat i la roba blanca, l'única en què participen altres persones: la taquillera, la responsable de premsa, l'imprescindible Marc Serra i el mateix Broggi. La Perla 29, un cop més, se'ns mostra molt aprop del seu públic. Tot està molt cuidat i és molt agradable de veure. El dia que hi vaig anar jo, el menys creïble de tots era la Rosmunda, l'ocell, però suposo que eren els nervis de l'estrena. Ah! I no hi ha sorra, però no es troba a faltar. 


Trivial