Una giornata particolare

informació obra



Text:
Ettore Scola, Ruggero Maccari
Direcció:
Oriol Broggi, Marilia Samper
Intèrprets:
Clara Segura, Pablo Derqui, Màrcia Cisteró
Escenografia:
Oriol Broggi
Il·luminació:
Albert Faura
So:
Damien Bazin
Vestuari:
Berta Riera
Caracterització:
Àngels Salinas
Vídeo:
Francesc Isern
Producció:
La Perla 29
Autoria:
Marilia Samper
Sinopsi:

Mentre la família nombrosa de l'Antonietta abandona la casa per anar a veure la marxa militar organitzada per Mussolini amb presència del mateix Hitler, ella descobreix que al pis del costat un home viu angoixat la resistència al règim. Es coneixen, parlen i de sobte l'Antonietta descobreix que la vida pot tenir moltes contradiccions, pot anar molt més enllà de la seva petita quotidianitat com a mestressa de casa. Un intercanvi intens de poques hores que farà passar una bona estona als dos personatges, però sobretot els canviarà per sempre.
L'obra es planteja com un duel interpretatiu entre dos actors. En el seu moment ho van fer Josep Maria Flotats i Anna Lizaran; en la nostra versió seran Clara Segura i Pablo Derqui els valents que hi posaran el seu bon fer.

Pablo Derqui finalista en la categoria d'actor per a aquest espectacle. Premis de la Crítica 2015

Clara Segura premiada en la categoria d'actriu per a aquest espectacle, juntament el seu treball a Conillet. Premis de la Crítica 2015

Espectacle finalista en la categoria de disseny de vídeo. Premis de la Crítica 2015


Crítica: Una giornata particolare

22/03/2015

Antonietta i Gabriele xuclen tant l'atenció dels espectadors que sembla que sigui una obra sense paraules

per Andreu Sotorra

Diuen que al cinema... tot era bonic. Però amb motiu d'aquesta sensible versió teatral de la pel·lícula d'Ettore Scola es pot dir igualment que, al teatre, també tot pot ser bonic. El director Oriol Broggi i La Perla 29 no han volgut amagar ni renunciar a l'origen cinematogràfic d''Una giornata particolare' i la introducció de l'obra per als espectadors de la Biblioteca de Catalunya passa a la gran pantalla, amb la projecció d'un dels primers tràilers de la mítica pel·lícula, ambientada a la Roma del 1938, amb Mussolini salivejant el feixisme i amb la visita d'Adolf Hitler, rebut per les masses populars uniformades amb camisa negra. (...)

La història d''Una giornata particolare' és la de dues persones que viuen el present amb la conformitat i la desesperació a parts iguals. Antonietta, enlluernada pel Duce, insatisfeta amb el marit que treballa pel règim i que passa l'estona amb dones fora de casa, mentre ella parla sola amb el petit ocell que s'escapa de la gàbia i va a parar al pis de Gabriele. Ell, el locutor proscrit, amb el telèfon de cordó negre com a únic contacte amb l'amic que perdrà quan hagi de deixar Roma, desterrat pel feixisme. Entremig, com una ombra tenebrosa vigilant, la portera de l'edifici, amb l'actriu Màrcia Cisteró, a la cadira de boga, fent punt de mitja, i la vella ràdio al costat, entre el xafardeig, l'advertència de qui avisa no és traïdor i les enreonies sobre l'excèntric veí de qui no se sap bo i res. I, com a paisatge ambiental, l'edifici amb el pati de veïns, el terrat amb l'estesa de llençols i roba blanca, el cossi de la bugada i les meravelloses vistes que hi fa veure Gabriele sobre la Roma amorosida pel sol d'entrada d'estiu, ni que pels altaveus ressonin els brams del feixisme a la llunyania.

'Una giornata particolare' xucla tant l'atenció dels espectadors que sembla que sigui una obra sense paraules, com aquelles pel·lícules de cinema mut. Però les paraules hi són. Matisades. Les imprescindibles. Deixant que siguin els gestos, les mirades i els silencis els que continuïn parlant per ells dos, o per ells tres, perquè els mateixos gestos, les mateixes mirades i els mateixos silencis, caracteritzen també el personatge de la portera. (...)

A dins, Antonietta i Gabriele es prenen i es donen l'un a l'altre. Es redescobreixen i es confessen. I Antonietta viu la seva giornata particolare que la remourà per sempre. Ni ella ni ell tornaran a ser els mateixos, ni que la seva vivència de la giornata, lluny de la massa popular uniformada, els pugui canviar el destí: "Això que hem fet no canvia res, Antonietta", li diu Gabriele després de fer l'amor sobre la taula del menjador. (...)

Trivial