Mentre la família nombrosa de l'Antonietta abandona la casa per anar a veure la marxa militar organitzada per Mussolini amb presència del mateix Hitler, ella descobreix que al pis del costat un home viu angoixat la resistència al règim. Es coneixen, parlen i de sobte l'Antonietta descobreix que la vida pot tenir moltes contradiccions, pot anar molt més enllà de la seva petita quotidianitat com a mestressa de casa. Un intercanvi intens de poques hores que farà passar una bona estona als dos personatges, però sobretot els canviarà per sempre.
L'obra es planteja com un duel interpretatiu entre dos actors. En el seu moment ho van fer Josep Maria Flotats i Anna Lizaran; en la nostra versió seran Clara Segura i Pablo Derqui els valents que hi posaran el seu bon fer.
Pablo Derqui finalista en la categoria d'actor per a aquest espectacle. Premis de la Crítica 2015
Clara Segura premiada en la categoria d'actriu per a aquest espectacle, juntament el seu treball a Conillet. Premis de la Crítica 2015
Espectacle finalista en la categoria de disseny de vídeo. Premis de la Crítica 2015
Natale in casa Cupiello, 28 i mig... i ara Una giornata particolare. Que bé li prova, Itàlia, a Oriol Broggi!
No és només ofici –que, per descomptat, n’hi ha, i molt–; també s’hi palpa admiració, estimació i molta complicitat en tots els àmbits. I tot plegat fa que en puguin néixer aquestes petites meravelles; muntatges que exhalen un magnetisme capaç de diluir qualsevol petita mancança o lleuger defecte que s’hi pogués endevinar.
Un cop més, teatre i cinema es confabulen per esdevenir un tot harmoniós que no amaga, sinó ben al contrari, les dues diferents però perfectament compatibles, naturaleses d’aquesta nova proposta. Per això la projecció del conegut film d’Ettore Scola omple els primers minuts de la nau de la Biblioteca i ens situa al matí d’un dia qualsevol en la vida d’una mare de família nombrosa. I, tot seguit, dóna pas a la presència, silent, dels dos desafortunats protagonistes: Antonietta i Gabriele.
Clara Segura imanta, i al seu costat Pablo Derqui deixa aflorar la seva extrema sensibilitat. No hi ha excessos, ni gestos histriònics, perquè l’excés ja és en la realitat que ens explica la història. En aquesta atmosfera que omple els carrers i les cases, i buida de sentit l’existència dels homes i dones que no en formen part, dels “exclosos” per un règim que no contempla cap tipus de llibertat.
Una interpretació exquisida –que inclou l’acurat treball de Màrcia Cisteró en el paper de la portera–, la presència de la música, l’olor del cafè, la plasticitat d’algunes escenes, com la del terrat, moments plens d’una emoció commovedora... són només alguns dels inequívocs puntals d’aquesta petita gran companyia que ens aporta molt més que bon teatre.