Una giornata particolare

informació obra



Text:
Ettore Scola, Ruggero Maccari
Direcció:
Oriol Broggi, Marilia Samper
Intèrprets:
Clara Segura, Pablo Derqui, Màrcia Cisteró
Escenografia:
Oriol Broggi
Il·luminació:
Albert Faura
So:
Damien Bazin
Vestuari:
Berta Riera
Caracterització:
Àngels Salinas
Vídeo:
Francesc Isern
Producció:
La Perla 29
Autor:
Marilia Samper
Sinopsi:

Mentre la família nombrosa de l'Antonietta abandona la casa per anar a veure la marxa militar organitzada per Mussolini amb presència del mateix Hitler, ella descobreix que al pis del costat un home viu angoixat la resistència al règim. Es coneixen, parlen i de sobte l'Antonietta descobreix que la vida pot tenir moltes contradiccions, pot anar molt més enllà de la seva petita quotidianitat com a mestressa de casa. Un intercanvi intens de poques hores que farà passar una bona estona als dos personatges, però sobretot els canviarà per sempre.
L'obra es planteja com un duel interpretatiu entre dos actors. En el seu moment ho van fer Josep Maria Flotats i Anna Lizaran; en la nostra versió seran Clara Segura i Pablo Derqui els valents que hi posaran el seu bon fer.

Pablo Derqui finalista en la categoria d'actor per a aquest espectacle. Premis de la Crítica 2015

Clara Segura premiada en la categoria d'actriu per a aquest espectacle, juntament el seu treball a Conillet. Premis de la Crítica 2015

Espectacle finalista en la categoria de disseny de vídeo. Premis de la Crítica 2015


Crítica: Una giornata particolare

16/03/2015

Grandíssim espectacle

per María José Ragué

Una jornada especial uneix una mare de família convencional amb un homosexual marginat pel règim de Mussolini. Tot un món se'ns desvetlla a partir de dos personatges apartats del context general d'una festa de rebuda de Hitler, que, per motius diferents els hi és aliena. 

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Poques vegades surto emocionada del teatre, poques vegades veiem coses potents, capaces de colpir-nos i admirar-nos a la vegada, poques vegades penso que he vist un gran espectacle. Però ahir, després d'assistir a l'estrena de "Una giornata particolare” em sentia emocionada, contenta, feliç com quan ets jove i descobreixes el miracle del bon teatre. I sóc gran i he viscut moltes grans estrenes però aquesta "giornata” que ens regalen Oriol Broggi amb la Perla29 i amb Clara Segura i Pablo Derqui, em sembla fer part d'aquests miracles del bon teatre.

En el record d'alguns, hi ha la pel·lícula d'Ettore Scola, de l'any 1977 amb els meravellosos Marcello Mastroiani i Sofia Loren. Altres potser la van veure a Barcelona, al teatre Poliorama, l'any 1984, amb l'estimada Anna Lizaran i el gran Josep Maria Flotats.

L'obra és una joia que cuida i sintetitza tots els detalls d'una època a partir d'una jornada especial a Roma, quan arriba el Führer, Hitler, i tot el feixisme del poble, va amb Mussolini a rebre'l. Una dona, mare de sis fills, té massa feina domèstica i s'ha de quedar a casa. Se li escapa un ocellet que va a parar a casa d'un veí que tampoc no ha anat a la manifestació per altres motius, perquè a ell, a la seva feina l'han maltractat i acomiadat per ser homosexual. Ells dos viuen una jornada de descobertes, de sensibilitat, de delicadesa, d'un amor capaç de suggerir sexualitat.

Tot un món se'ns desvetlla a partir de dos personatges apartats del context general d'una festa que, per motius diferents els hi és aliena. I aquí, el que és fonamental és la finor de tot el que rebem, dels sentiments i les emocions que se'ns manifesten d'una manera senzilla i bella. La referència es la pel·lícula, de la qual veiem un primer fragment que deixa pas a Clara Segura, de qui  cada vegada ens admira més la seva subtilesa capaç també de la força més gran; i a Pablo Derqui que fa menys temps que l'hem descobert i que acull amb extraordinària habilitat el repte de la diferència, del rebuig del feixisme, i també, de la seva subtilesa que s'uneix a l'homosexualitat. I en una jornada molt especial, ambdós descobreixen vessants de l'amor i de la sexualitat, íntimes, particulars, diferents.

Marcia Cisteró dóna un breu però molt significatiu contrapunt... No puc dir la durada de l'espectacle, sí puc dir que se'm va fer curt, suau, agradable....El recomano sense limitacions. I, potser hauria de dir també que agraeixo a Oriol Broggi la seva trajectòria com a gran creador i director escènic. Recordo  el recent "L'Orfe del clan dels Zhao", recordo i agraeixo que ens hagi fet conèixer aquí a Wajdi Mouawad i part de la seva darrera tetralogia, recordo que ens va mostrar una petita joia de Stefan Zweig a la Beckett, quan encara no existia la Biblioteca com espai teatral i fins i tot podria, sense poder dir la data, citar el primer espectacle que va dirigir a la Cuina de l'Institut del Teatre: "Els fusells de la mare Carrà" de Brecht....potser ho dic només perquè consti.

En tot cas, "Una giornata particolare" amb Pablo Derqui i Clara Segura, dirigida per Broggi i amb un equip artístic i tècnic magnífic, és un grandíssim espectacle.

Trivial