Luigi Maestrini i Rafael Lanza es van conèixer treballant en la construcció del Large Hadron Collinder (LGH) del CERN, a Ginebra, com tants d'altres immigrants italians i espanyols. El Luigi com a paleta qualificat i el Rafa com a mestre d'obra. Aquests dos paletes il·lustrats, en el seu escàs temps lliure, van començar a oferir petites conferències teatralitzades a casa seva als amics i companys de feina. Més tard es van filmar, discutint i jugant amb conceptes filosòfics, usant objectes, materials i els seus propis cossos. Els resultats són una sèrie de “performances” farcides d'humor i d'una humanitat desbordada que ells anomenen, simplement, L'Obra. I això és el que el public fa, realment: una visita d'obra en perpètua construcció. FiraTàrrega els ha convidat perquè comparteixin amb el públic la seva particular visió del món.
Arriben ells i s’acaba la tranquil·litat; carretó cap aquí, totxos cap allà... ara toca posar-se en l’obra! Són en Rafa (que parla anglès perquè és espanyol) i en Luigi (un italià que parla el que convingui); paletes de tota la vida, dels que saben que per arreglar un esglaó no cal reformar tota la casa, i dels que creuen que els edificis han de servir per acollir-hi les persones i no per definir l’skyline més cool de la ciutat.
Corren amunt i avall de La Planeta –fan obres al pis de dalt– i quan s’aturen aprofiten per jugar una mica “a les paraules” i descobrir-hi altres sentits, o per explicar-nos tot allò que els afecta i preocupa. En Luigi –que tira a sentimental– recorda els companys; ens parla del seu pare, de la seva última petició abans de morir, d’aquell cop que el va portar a veure La Pietà de Miquel Àngel –i que els serveix per engiponar-se una de les millors escenes del muntatge. En Rafa és més guerrer, i no por evitar afalconar-se dels star architects que regnen pel món i de les seves obres rutilants, sigui el Guggenheim de Bilbao, la torre Agbar de Barcelona o El Bolet de Girona. I ho fan amb aquell aire desmenjat, com qui les diu sense engaltar… pura aparença. El que passa és que gasten molta ironia, i també una mica de mala bava, que els ve de ser uns observadors aguts de la realitat i veure situacions injustes i despeses inútils que no els agraden gens ni mica; de tenir molt de sentit comú, que no combrega amb tanta absurditat general, i una animeta tendra i sensible que es manifesta en la deliciosa escena final, qual al final de la jornada s’apleguen per compartir el sopar dins la tenda que els acull com una veritable llar; tota una lliçó.
Constructivo és un espectacle performàtic, adaptable a qualsevol espai, que els “promotors” d’arreu haurien de tenir molt en compte perquè és una proposta divertida, poètica, intel·ligent i ben construïda que es posa el públic a la butxaca, i perquè Ernesto Collado (actor i creador singular) i Piero Steiner (artista polivalent), a més de paletes i filòsofs, són dos intèrprets fenomenals que, junts, formen un duet antològic i genial.