Coppélia. English National Ballet & Tamara Rojo

Dansa

informació obra


Estrena:
Estrena l'Estat espanyol
Composició musical:
Léo DELIBES
Text:
Llibret d'E.T.A. Hoffmann
Companyia:
English National Ballet
Direcció:
Tamara Rojo
Coreografia:
Ronald HYND
Escenografia:
Desmond HEELEY
Vestuari:
Desmond HEELEY
Il·luminació:
David MOHR
Sinopsi:

Estrenat a l’Opéra de Paris el 1870, Coppélia, amb música de Léo Delibes, se situa històricament en la transició dels grans ballets romàntics parisencs i l’escola clàssica russa. Amb llibret del omnipresent E.T.A. Hoffmann, parla de les aventures de Swanilda, Franz, el Dr. Coppelius i la misteriosa Coppélia, personatges protagonistes del primer dels dos programes que presenta al Festival l’English National Ballet, una companyia d’absoluta referència que feia massa temps que se l’esperava a l’Empordà. Ara debuta de la mà de la seva directora artística, l’espanyola Tamara Rojo, qui també es calçarà les puntes per ballar pel públic de Peralada.

Crítica: Coppélia. English National Ballet & Tamara Rojo

02/08/2014

Un clàssic popular

per Aída Pallarès

Coppélia és un dels ballets més populars del repertori clàssic i alhora un dels més representats. Inspirat en el conte L’home de sorra d’E.T.A Hoffmann, ens explica la història d’un peculiar inventor que desitja (o potser necessita?) dotar de vida i ànima a una nina de mida humana. Una comèdia romàntica de tradició franco-russa amb coreografia original d’Arthur Saint-Léon i embolcallada amb la música de Léo Delibes que barreja classicisme amb danses folklòriques. És, a més, un dels pocs ballets de diversos actes que ha sobreviscut al segle XIX. Potser perquè, com apuntava Edwin Denby l’any 1945, tot i ser menys efectiva dramatúrgicament que Giselle, és una comèdia lleugera, entretinguda i plena de vida i imaginació.

Si bé és cert que el llenguatge popular  junt amb la senzillesa naïf de la dramatúrgia, fan de Coppélia l’espectacle ideal per apropar el ballet clàssic al gran públic, també pot allunyar als espectadors més especialitzats. Les gesticulacions i repeticions ajuden, sens dubte, a entendre l’argument de la història però poden arribar a robar protagonisme a la dansa. De fet, a excepció d’algunes escenes del segon i tercer acte, hi ha poc moviment sense artificis. Per sort, la tècnica impecable de l’English National Ballet i l’evident qualitat de la partitura aconsegueixen que ho passem per alt i ens deixem endur per la faula. Finalment l’emoció ens arriba a través de la bellesa i, evidentment, de la meravellosa i delicada Swanilda que ens regala Tamara Rojo.