Cosas que se olvidan fácilmente

informació obra



Companyia:
Cia. Teatre Tot Terreny
Autor:
Lali Álvarez
Direcció:
Ada Vilaró
Sinopsi:

L’any passat, l’autor d’aquest espectacle es va adonar que començava a tenir problemes de memòria. I va comprovar que la seva mare també patia buits importants. Aquests oblits van inspirar "Cosas que se olvidan fácilmente", un espectacle fotogràfic que transforma els records i, de la mateixa manera que ho fa la ment, n’inventa de nous. Una petita història de la segona meitat del segle xx a Espanya. Un joc de cartes convertit en un muntatge teatral per a cinc espectadors.

Espectacle finalista en la categoria de noves tendències. Premis de la Crítica 2015

Crítica: Cosas que se olvidan fácilmente

02/10/2015

Tendra nostàlgia, provocació increïble

per Jordi Bordes

Xavier Bobés camina diferent de la resta d'artistes. Aquest és el seu llenguatge. D'una sinceritat sense límits, construeix a partir dels fragments d'altres. Els seus espectacles d'elements trobats semblen que imposin una estètica rònega, rebuscada però acaba agafant una forma vistosa, sorprenent, màgica. Ara hi torna amb aquest "Cosas que se olvidan fácilmente", un muntatge de màgia d'a prop. Tot passa en una taula camilla (només hi falta l'escalfador de peus) i remet als períodes de la història que han esdevingut sobrepassats per altres. Queden sota el doblec i no s'arriben a conèixer fins que no s'estira bé el llençol. No sempre els pares aplanen del tot el llit. Bobés es deixa enamorar per una certa nostàlgia, amb olor, gust, tacte i un punt de contrarietat pel plaer d'unes imatges que ara són innòcues però que van segellar veritables escenes de terror.

La presència de Bobés als escenaris és massa intermitent. Perquè els seus projectes respiren una vida que no és sostenible per a cap productor. Per això cal aprofitar les oportunitats. Després d'estrenar al Grec,i de passar pel TNT, tambe fa una pila de sessions al Temporada Alta i, de nou, al Mercat de les Flors. Només hi caben cinc privilegiats per passi! 

La memòria que ningú vol guardar desapareix amb un simple cop de vent. Bobés s'hi resisteix i refila trames i històries comunes amb un magnetisme similar al de Montserrat, per molt que la imatge que evoluciona als calendaris sigui la de la Sagrada Família. 1942 ja no serà mai més un any qualsevol. Hi ha una pila de coses que es bo apuntar-les per no oblidar-les en un paper, però aquest espectacle s'aferra a l'ànima i li dóna vida.