En el regne de la distopia que ha esdevingut l'Espanya borbònica, no podia tenir un més preclar tret de sortida el V Festival Internacional de Teatre de Tarragona que es desenvolupa del 12 al 21 de juliol amb una programació estimulant basada en les "noves dramatúrgies". La seva cinquena edició ha tingut una arrencada fulgurant anomenada Crimen & telón del singular conjunt escènic madrileny Ron Lalá que vam descobrir el 2013 al Poliorama amb Siglo de Oro, siglo de ahora, una perleta que ja presentava els tres ingredients que els fan irresistibles: música en directe, text contundent i humor a vessar. Crimen & telón és una hilarant comèdia de teatre dintre del teatre que recorda aquell diàleg de Lope de Vega on la personificació de Teatro es queixa a Forastero de trobar-se "herido, quebradas las piernas y los brazos, lleno de mil agujeros, de mil trampas y de mil clavos" pels excessos de la tramoia barroca. Aquí Teatro apareix aparentment penjat d'una corda (suïcidat?), encalçat per la policia política de la Ciudad Tierra, urbs global que el 2020 (a tocar!) ha prohibit les arts, que han d'exiliar-se a altres planetes, i que el 2032 imposa el "Glorioso Gobierno Global". Alternant vers i prosa, recitat i cantat, música i efectes, l'espectacle presenta una distopia imminent, això és, una utopia en negatiu on, enlloc de la societat ideal que hom somnia, s'ha instaurat l'opressió i la més fosca tirania. El 2034 el Teatre s'ha fugat de la presó i amenaça el sistema totalitari imperant car concita complicitat entre la població perquè gestiona sentiments i emocions. Per això és perseguit i s'ofereix una recompensa d'un milió d'eurodòlars, viu o mort. En la present circumstància hispànica on la lliure expressió és sotmesa a la llei mordassa, el pensament és sota sospita, els artistes són condemnats i han de fugir, on la justícia s'imparteix des de la revenja, l'animadversió i el procediment inquisitorial, on els demòcrates són empresonats per defensar les seves idees i han d'exiliar-se per escapolir-se de l'arbitrària escomesa, Crimen & telón funciona com una catarsi col·lectiva hilarant i transgressora. Celebrem aquesta plantofada escènica a l'esperpent que sempre ha estat, com ja deia Valle-Inclán, aquest "ruedo ibérico" de toga arnada i pandereta. "El teatro es la mentira que nos dice la verdad... Si queremos un futuro hay que cambiar el presente y este porvenir oscuro no llegará, pues te juro de que un teatro vacío es un pueblo moribundo".
