Cuculand souvenir

Dansa

informació obra


Coreografia:
Roberto Olivan
Intèrprets:
Akira Yoshida, Chey Jurado, Manuel Tiger, Tina Afiyan Breiova, Luis García “Fruta”, Dunya Narli, Delia Ceruti, Romain Tardy
Composició musical:
Laurent Delforge
Direcció Musical:
Laurent Delforge
Escenografia:
R.O.P.A
Vestuari:
Adriana Parra
Il·luminació:
Oriol Ibañez
Vídeo:
Vèrtex Comunicació
Producció:
R.O.P.A
Autoria:
Sofia Asencio, Tirso Orive
Sinopsi:

Qui ens salvarà de nosaltres mateixos?

Aquesta és la pregunta que Roberto Olivan intentarà resoldre amb Cuculand Souvenir, una investigació-reflexió sobre els moments caòtics i de confusió actuals que sembla que ens han portat cap a una frenètica monotonia on només depenem de l’esperança.

A Cuculand Souvenir, la nova producció de la companyia d’arts escèniques Roberto Olivan Performing Arts, Roberto Olivan ha volgut explorar l’impacte de la tecnologia en el camp de l’expressió personal creativa, acompanyat de ballarins i artistes de circ, de la música electroacústica de l’escultor de sons Laurent Delforge, i de la il·luminació escenogràfica de l’artista visual Romain Tardy. Una gran producció que jugarà amb la gravetat, els cossos, les llums i els sons hipersensibles.

Lluny de lliçons morals, Cuculand Souvenir és una provocació que arriba per interrogar-nos sobre la nostra condició humana.

Chey Jurado, finalista a la categoria de ballarí dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: Cuculand souvenir

21/04/2018

Ressaca digital

per Clàudia Brufau

No hi ha dubte que Roberto Oliván s’ha fet des de fa anys amb el superglú per coreografiar circ i fer moure alhora ballarins i ballarines amb artistes de circ amb harmonia. En molts moments, la nova producció de Roberto Olivan Performing Arts Cuculand Souvenir aporta unes quantes perletes d’aquesta alquímia, tanmateix l’espectacle que intenta abordar la confusió provocada pel món digital i la repercussió sobre la intimitat de l’individu es desplega amb una dramatúrgia molt irregular.

Com en altres espectacles d’Oliván, l’atmosfera fosca i densa pinta el llenç del seu imaginari. En cas aquest complementat amb les aportacions de l’artista visual  Romain Tardy i la música electroacústica de Laurent Delforge. Partint de base d'aquesta cambra obscura i reberverant transformen l’escenari en una capsa de pandora en la qual les escenes que se succeixen, més o menys ben resoltes, semblen ser fruit d’una sacsejada de malsons.

Sobre l’escenari, set intèrprets amb una fisicalitat potentíssima s’embarquen des de l’inici en una escena sacsejada per l’emergència. Entre l’agressivitat i la fluïdesa, els ballarins intercalen desplaçaments per terra i per aire frenèticament. Després d’aquesta arrencada d’infart Cuculand Souvenir va deixant lloc a les espercularitats peculiars de cada intèrpret. Entre totes les demostracions de virtuosisme cap com la de l’enlluernadora artista de circ i ballarina Delia Ceruti, que balla amunt i avall de la corda amb una qualitat magnífica rica en textures mocionals. Si Ceruti protagonitza el moment màgic, un ballarí altísssim dibuixa el somriure dels espectadors enfundat en una disfressa de conillet rosa. En una altra escena coral, com la del “tubogan”, Oliván torna a coreografiar, com a l’inici, el risc amb força eloqüència.

Si bé el virtusosisme dels ballarins i els artistes de circ maquilla algunes escenes en les que la bogeria desenfrenada s’embriaga de clixés –com és el cas de l’orgia de lluentons express–  ni aconsegueix provocar, ni explorar cap racó realment obscur. A través de la saturació del risc i el circ coreografiat, a Cuculand Souvenir, aquesta terra en plena ressaca que retrata la vanalitat en la qual el món digital ens pot sotmetre, no viatgem emocionalment, tot plegat es queda incrustat en la superficialitat de les icones i les relíquies digitals contra les quals la peça intenta rebelar-se.