Cuculand souvenir

informació obra



Coreografia:
Roberto Olivan
Intèrprets:
Akira Yoshida, Chey Jurado, Manuel Tiger, Tina Afiyan Breiova, Luis García “Fruta”, Dunya Narli, Delia Ceruti, Romain Tardy
Composició musical:
Laurent Delforge
Direcció Musical:
Laurent Delforge
Escenografia:
R.O.P.A
Vestuari:
Adriana Parra
Il·luminació:
Oriol Ibañez
Vídeo:
Vèrtex Comunicació
Producció:
R.O.P.A
Autoria:
Sofia Asencio, Tirso Orive
Sinopsi:

Qui ens salvarà de nosaltres mateixos?

Aquesta és la pregunta que Roberto Olivan intentarà resoldre amb Cuculand Souvenir, una investigació-reflexió sobre els moments caòtics i de confusió actuals que sembla que ens han portat cap a una frenètica monotonia on només depenem de l’esperança.

Cuculand Souvenir, la nova producció de la companyia d’arts escèniques Roberto Olivan Performing Arts, Roberto Olivan ha volgut explorar l’impacte de la tecnologia en el camp de l’expressió personal creativa, acompanyat de ballarins i artistes de circ, de la música electroacústica de l’escultor de sons Laurent Delforge, i de la il·luminació escenogràfica de l’artista visual Romain Tardy. Una gran producció que jugarà amb la gravetat, els cossos, les llums i els sons hipersensibles.

Lluny de lliçons morals, Cuculand Souvenir és una provocació que arriba per interrogar-nos sobre la nostra condició humana.

Chey Jurado, finalista a la categoria de ballarí dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: Cuculand souvenir

21/04/2018

Olivan es trasllada al mon digital, amb intermitències

per Jordi Bordes

Roberto Olivan és un coreògraf que ha sabut casar l'equilibri del circ amb el moviment més físic. Novament, Cuculand souvenir manté aquest diàleg fèrtil. Potser, aquest cop l'estètica de la modernor aporta un nou costat de l'univers Olivan. Que hi arriba, amb intermitències perquè la dramatúrgia sobre una mena d'ésser que abdueix l'individu a través de la tecnologia és un element que decau (sobretot, en els moments dels solos). Olivan es mou millor en un camp més orgànic, com Socarrel, vist a Fira Mediterrània. Certament, el món de plàstic de la tecnologia té poc a veure amb la fisicitat de la seva dansa. Funciona, en tot cas, per contrast. L'espectacle vist en l'estrena tindrà més vida al Grec i també a la temporada del TNC. És possible que alguns aspectes vistos com a irregulars en el seu primer passi, guanyin consistència i coherència en properes sessions. Cal valorar l'esforç d'Olivan que, com tot creador, busca el seu llenguatge fusionant la fisicitat i espectacularitat del circ amb l'aire de la dansa.

Cuculand souvenir aplega l’espectacularitat del circ (tant per aparells com el balancí o la corda com per una coreografia molt física, àgil, espectacular). La trama, que planteja la reivindicació del jo més íntim per davant de les modes i un món fàcil de l’aparença, és intermitent. Com si un S.I.R.I. futur modifiqués el comportament d’un humà, sense que aquest sapigués aturar-ho. Si l’espai és molt suggerent i sempre canviant, s’insisteix massa amb una il·luminació que evoca als números dels primers rellotges digitals, que han envellit massa per transportar al futur. Sí que funcionen les pantalles fragmentades o la llanterna màgica que projecta emoticones hipnòticament.