Dansa d'agost

informació obra



Autor:
Brian Friel , Jordi Vallejo
Intèrprets:
Màrcia Cisteró, Mónica López, Marta Marco, Òscar Muñoz, Nora Navas, Carlota Olcina , Albert Triola, Ramon Vila, Sara Espígul
Escenografia:
Sebastià Brosa, Elisenda Pérez Tapias
Vestuari:
Annita Ribera
Il·luminació:
Guillem Gelabert
Producció:
La Perla 29
Companyia:
La Perla 29
Sinopsi:

Dansa d’Agost descriu amb tendresa i nostàlgia però també amb cruesa la vida de cinc germanes solteres d’entre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poble de Bally Beg, a la Irlanda rural de l’any 1936. Records, memòries d’un mes d’agost que va veure com el precari equilibri de la llar de les germanes Mundy s’esfondrava.

Finalista en la categoria d'espectacle Premis de la Crítica 2016

Ferran Utzet, finalista en la categoria de director. Premis de la Crítica 2016

Guillem Gelabert, finalista en la categoria d'il·luminació. Premis de la Crítica 2016

Crítica: Dansa d'agost

20/03/2016

Emocions que a poc a poc, creixen i esclaten en el moment just

per Christian Machio

A vegades parlem dels llocs comuns i dels clixés com una cosa negativa. I estic convençut que la majoria de cops el problema de que una història o una obra de teatre no ens agradi no està en el clixé, sinó en la manera en com està servida.

Quan parlem de les dramatúrgies contemporànies de Brian Friel de seguida ens venen a cap paisatges emboirats, llums tènues, so de violí, fusta tacada de Guinness tèbia, botes enfangades, personatges reprimits, somnis que tots sabem que no es compliran i, sobretot, el magnetisme del relat oral irlandès. Beneïts clixés quan l’autor té traça per traslladar-los a escena.

Per tant, entrem a Dansa d’agost predisposats a reconèixer un cop més aquests elements, aquests llocs comuns que tots ja hem vist desenes de vegades (en llibres, al cinema o a l’escenari) i que en gaudim perquè –ailàs– l’habilitat de Friel és extraordinària. Un text com el de Dansa d’agost és art. Els personatges i les repressives atmosferes de Dancing at Lughnasa (títol original) són el perfecte punt de partida d’una d’aquelles vetllades teatrals d’alta volada que l’equip de La Perla 29, conscients del que tenen entre mans, no han pas desaprofitat.

El precedent a casa nostra venia marcat per la producció que l’any 1993 es va poder veure amb la companyia del Teatre Lliure. Un text que aleshores venia recentment avalat pels premis Tony i Olivier i que, més de vint anys després, amb dotzenes de produccions d’aficionats i fins i tot una versió cinematogràfica al seu haver, ara torna a la cartellera professional per captivar al públic català de la mateixa manera que ho va fer aleshores.

Estic convençut que el repartiment de les cinc germanes protagonistes ho deu haver posat a fàcil a Ferran Utzet per dirigir l’espectacle amb un control absolut dels tempos. Les seves direccions tant de La presa com de Translations eren sense dubte un excel·lent aval.

A Dansa d’Agost les emocions afloren en els petits detalls i mirades. Emocions que a poc a poc, creixen i esclaten en el moment just, com les ganes de viure que per uns instants es mostren sense pudor en l'escena més emblemàtica de l'obra. Tant és que la figura omniscient del fill petit, parlant-nos del seu record personal, ens desvetlli abans d’hora els destins de cada una de les germanes. Sembla com si Friel es permeti el luxe de fer-nos tot un senyor spoiler abans de l’entreacte perquè sap que, malgrat això, serà capaç d’incrementar el nostre interès per les petites, tendres i miserables vides que ens dibuixa amb fina precisió. 

Trivial