Dansa d'agost

Teatre

informació obra


Autoria:
Brian Friel , Jordi Vallejo
Intèrprets:
Màrcia Cisteró, Mónica López, Marta Marco, Òscar Muñoz, Nora Navas, Carlota Olcina , Albert Triola, Ramon Vila, Sara Espígul
Escenografia:
Sebastià Brosa, Elisenda Pérez Tapias
Vestuari:
Annita Ribera
Il·luminació:
Guillem Gelabert
Producció:
La Perla 29
Companyia:
La Perla 29
Sinopsi:

Dansa d’Agost descriu amb tendresa i nostàlgia però també amb cruesa la vida de cinc germanes solteres d’entre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poble de Bally Beg, a la Irlanda rural de l’any 1936. Records, memòries d’un mes d’agost que va veure com el precari equilibri de la llar de les germanes Mundy s’esfondrava.

Finalista en la categoria d'espectacle Premis de la Crítica 2016

Ferran Utzet, finalista en la categoria de director. Premis de la Crítica 2016

Guillem Gelabert, finalista en la categoria d'il·luminació. Premis de la Crítica 2016

Crítica: Dansa d'agost

13/04/2016

Vitalitat encomanadissa

per Núria Sàbat

Podria ser una altra història –una història més– sobre dones que han de lluitar soles contra un entorn desfavorable. Però no ho acaba de ser. Potser perquè les cinc germanes que protagonitzen Dansa d’agost tampoc no són unes germanes més, sinó les Mundy; vitals, alegres, tossudes, incombustibles... i, malgrat les diferències, profundament unides, estretament agermanades. Potser, perquè un cop més –la primera vegada va ser al Teatre Lliure el 1993– totes cinc han aconseguit trobar la “seva” actriu, aquella que serà capaç de mostrar amb més intensitat els dubtes, les pors i els desitjos més amagats: Mònica López (Kate); Marta Marco (Maggie), Nora Navas (Agnes), Màrcia Cisteró (Rose), Carlota Olcina (Chris). O, perquè tot i ser una història més aviat fosca i miserable, irradia lluminositat i exhala una vitalitat encomanadissa. I, segurament, perquè, com ja va quedar clar a Translations, el binomi Brian Friel (autor) – Ferran Utzet (director) sempre saben confluir en el to i l’espai més apropiats.

Irlanda, la desaparició d’un món, la recerca de l’amor, l’aïllament o la solitud que sovint comporta viure en un ambient rural, la força de les convencions, el poder del “què diran”… són alguns dels subtemes que jeuen rere aquest immens flash back en què, a través dels records del petit Michael (Albert Triola) d’aleshores, ens assabentem del dia a dia d’aquestes dones, del seu quefer rutinari i avorrit, només trencat per les esporàdiques i trasbalsadores visites de l’adorable engalipador Gerry (Òscar Muñoz) i per la inesperada arribada del germà Jack (Ramon Vila), que feia de capellà a Uganda.

Utzet, també responsable d’una molt bona traducció –en què, tal com consta als agraïments, hi ha el sempre encertat consell de Joan Sellent–, signa la direcció d’un muntatge en què destaca l’encertadíssima tria i direcció d’actrius –sense que això desmereixi la dels actors– al qual és fàcil augurar una llarga i exitosa temporada. De moment; una benvinguda pròrroga fins al 8 de maig.


Trivial