Desªnuda

Dansa | Familiar

informació obra


Sinopsi:

'Desªnuda' és un espectacle de dansa contemporània i suspesa que tracta sobre el nus i l’entrega al buit nu. Interaccionant amb l’estructura flotant i els elements pendulars que hi pengen, aquesta peça interdisciplinària investiga sobre el cos ingràvid i les múltiples corporalitats que implica l’estrangulament del nus i la inestabilitat que provoca. A 'Desªnuda' ens trobem un cos nuat que cerca l’inici, o final, del cap solt.'Desªnuda' és un espectacle de dansa contemporània i suspesa que tracta sobre el nus i l’entrega al buit nu. Interaccionant amb l’estructura flotant i els elements pendulars que hi pengen, aquesta peça interdisciplinària investiga sobre el cos ingràvid i les múltiples corporalitats que implica l’estrangulament del nus i la inestabilitat que provoca. A 'Desªnuda' ens trobem un cos nuat que cerca l’inici, o final, del cap solt.


Després de treballar com a ballarina i intèrpret en diversos projectes i companyies nacionals i internacionals (Marie de Jongh, Cia Yskinna, Magalie Lanrriot, Beco Cabaret o La Glo Zirko), Maitane Sarralde decideix endinsar-se en una proposta unipersonal com a creadora i intèrpret, on integra noves pràctiques juntament amb l’equip tècnic i artístic amb qui compon 'Desªnuda', la seva primera creació.

Aquest espectacle neix de la recerca de noves formes d’explorar la dansa amb arnès i les dinàmiques que la regeixen. El pèndol, la caiguda, la confrontació amb la gravetat i la suspensió. Basant-se en la matèria i els elements amb els quals treballen, es genera un discurs comú al voltant del nus i els elements en suspensió pendular.


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Desªnuda

09/04/2023

Exercici absorbent; sobren les paraules

per Jordi Bordes

El treball de cordes de Maitane Sarralde és magnètic des del principi. En el ball d'un nus que pendula i gravita, segons com el llenci, es percep que en aquell espai hi ha una angoixa a alliberar, una voluntat de desfer el nusos i sentir-se alliberada. No li cal fer suspensió capilar, tot i que l'estructura sembla que ho permeti. No és necessari. Sortejar el bòlit i, al final pujar-s'hi ja demostra com es pot superar un repte i com se salta a la següent pantalla amb la caiguda de dues bombes de profunditat més. L'artista s'hi enreda traslladant formes escultòriques de cossos que es contornegen per deslliurar-se del que els atrapa. 

Com el trapezi de Tour, una simple disciplina, interpretada amb la temperatura necessària projecta molt més que una tempesta de paraules que sonen redundants. Sarralde ha treballat amb la companyia de màscares Marie de Jongh (de qui hem vist treballs com Ikimilikiliklik. Ama, o Amour) en les que també s'ha gaudit més del silenci que del relat massa tancat. El mèrit és que en aquell espai de buidor hi ha un pòsit, una intenció, que emergeix per sobre de la resta.