La història, amb títol de conjur màgic, es basa en un conte escrit per Jokin Oregi, creador de la companyia Marie de Jongh, un col·lectiu escènic que ja va passar pel Grec el 2016 amb Amour i, un cop més, el 2019 amb Estrella. Enguany, fan una cosa que no havien fet fins ara: convertir el text en un element essencial per explicar la història d’una nena que té por de les bruixes, però que, en créixer, descobreix que aquelles dones que tant temia no són ben bé com se les havia imaginat. Una dona, una nena i una ballarina ens explicaran un relat dedicat a mostrar a la canalla i als adults que els acompanyen de quina manera les pors ens paralitzen i exerceixen un poder no desitjat sobre les decisions que prenem. Però l’espectacle també fa referència als aspectes de nosaltres mateixos que de vegades ens incomoden, però que no deixen de ser part de la nostra vida i de la nostra personalitat. Les tres actrius s’encarregaran que el públic rebi el missatge interactuant amb els espectadors. De què tenen por els adults? Prepareu-vos la resposta, perquè potser us faran alguna pregunta com aquesta abans o després de presentar-vos una aranya amb habilitats extraordinàries per a la dansa vertical. Una història de bruixes sense bruixes, amb nens i nenes que no ho són tant i amb uns adults que són més nens del que us podríeu pensar...
És la nova proposta d’una companyia nascuda el 2008 per explicar històries, habitualment sense text, i que es defineix com una companyia “de teatre infantil per a adults i de teatre adult per a nens”. Considerada un referent del teatre familiar, la companyia Marie de Jongh va obtenir el 2018 el Premi Nacional d’Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut que concedeix el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, a més de guardons com el Max 2017 al millor espectacle infantil o familiar per Amour, entre molts d’altres.
Marie de Jongh ha decidit estirar de la paraula. La companyia, que ha excel·lit amb un treball de màscares (Amour i Estrella) sensible, narratiu i amb uns girs reveladors, ha volgut canviar de registre. Les actrius serveixen la seva sensibilitat i delicadesa en explicar una història amb personatges que dialoguen. Un conte prou senzill i sense massa girs (amb l'aventura final) que planteja les descobertes vitals d'una nena, les contradiccions dels adults. Hi ha un gust exquisit en l'espai (una casa abandonada que pren caliu amb les teranyines en forma de paraigües i en el moviment. El gest dóna pas a la coreografia d'aquesta aranya amiga. I l'amenaça dels veïns del poble perquè tenen en el món desconegut un element de distorsió i de desconfiança que genera una por que es torna violència. El conte és molt pla i fantasiós, com una de les narracions oniriques de Bernardo Atxaga a Obabakoak o El hijo del acordeonista)
Però ni la por ni la violència són explícites, només apuntades. Des de la quarta paret no es transmet aquest imminent perill, com es viu a escena. És una decisió prudent però penalitza la idea de parlar sobre les pors irracionals (dels infants i dels adults). L'ús de la paraula no és per a poder construir món més complexos (aparentment, inaccessibles des de la màscara). Però la paraula, molt mesurada, no revela gaie més enllà, que un quadre difós, un punt distant.
Aquest títol il·legible parla de com una nena que té por acaba sent, pels ulls dels altres, una mena de monstre o de bruixa per l'excentricitat de jugar amb una aranya. Per voler-se fer amiga del que li fa por i és una amenaça com a antídot per a què, en realitat, salvi, amb els seus poders malèfics, la família ai allò que estima. Els adults som monstres que hem amagat l'infant que duem dins a partir de prejudicis, raonaments freds, menysteniments i mandra. Marie de Jongh pretén que, amb els fills, els pares se'n retirin questes teranyines i sàpiguen tornar a viure el món a partir de la seducció de l'escolta, la mirada neta i un pessic d'imaginació per fer-ho tot més viu.