Un gran clàssic del teatre nord-americà, en el qual l'amor s'enfronta a l'ambició
Mentre la febre de l’or s’enduu els joves cap a l’Oest, un vell granger del sud es manté aferrat a l’antic pedregar que amb l’esforç de tota una vida ha aconseguit convertir en terra cultivable. Quan els seus tres fills descobreixin que l’ancià s’ha tornat a casar, amb una dona molt més jove que es deleix per recollir l’herència, esclataran totes les tensions acumulades al llarg dels anys entre els murs d’aquella propietat.
Sota la impassibilitat inquietant dels grans oms que rodegen la casa, el desig exacerbat de posseir tant la terra com la dona destarotarà la vida dels protagonistes d’aquesta tragèdia fundacional del teatre nord-americà, escrita ben poc abans de l’inici de la Gran Depressió amb el «Crac del 29».
Solemne inauguració de la temporada a la Sala Gran del TNC. I a la vegada, també un xic estrany, aquest garrotxí de que utilitzen els protagonistes i que converteix "Desig sota els oms" en un "rara avis" justificat pel director Joan Ollé dient que volia un català ben arrelat a la terra (?). Sigui com sigui, opinió molt respectable però a més d'un li va xocar. En qualsevol cas, és aquesta una dura història sobre el poder de qui té la terra, l'ambició de qui la dessitja, i el pobre agricultor que treballa la granja però que es queda sense res i ha d'emigrar. I entremig una dona (Laura Conejero) que utilitza totes les armes per casar.se amb l'amo del tròs, el doble de gran que ella per convertir.se en l'hereva, passi el que passi. El problema és que s'enamorarà del fillastre (Ivàn Benet)
"Desig sota els oms" té bons moments, una bona escenografía i il.luminació, un Pep Cruz estelar com el senyor de la terra, disposat a tot i contra tots i d'altres; i d'altres que no tant, sobretot alguns dels passatges passionals, que no acaben de ser rodons. Un western barrejat amb tragèdia grega, amb una mica de Fedra, on les passions dels tres protagonistes son fruit de la seva condició humana, però n'esperàvem més!