Desig sota els oms

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Carles Arquimbau, Ivan Benet, Pepo Blasco, Àngel Cerdanya, Laura Conejero, Pep Cruz, Lluís Gómez, Àngela Jové, Pep López, Eduard Muntada, Laura Pujolàs, Santi Ricart, Iban Beltran, Àngel Cerdanya “El Sueco”, Carol Duran, Gal·la Sabaté, Elena Gadel, Ivan Labanda
Escenografia:
Sebastià Brosa
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Il·luminació:
Lionel Spycher, Ganecha Gil Gràcia
Vestuari:
Míriam Compte
So:
Damien Bazin
Ajudantia de direcció:
Iban Beltran
Sinopsi:

Un gran clàssic del teatre nord-americà, en el qual l'amor s'enfronta a l'ambició

Mentre la febre de l’or s’enduu els joves cap a l’Oest, un vell granger del sud es manté aferrat a l’antic pedregar que amb l’esforç de tota una vida ha aconseguit convertir en terra cultivable. Quan els seus tres fills descobreixin que l’ancià s’ha tornat a casar, amb una dona molt més jove que es deleix per recollir l’herència, esclataran totes les tensions acumulades al llarg dels anys entre els murs d’aquella propietat.

Sota la impassibilitat inquietant dels grans oms que rodegen la casa, el desig exacerbat de posseir tant la terra com la dona destarotarà la vida dels protagonistes d’aquesta tragèdia fundacional del teatre nord-americà, escrita ben poc abans de l’inici de la Gran Depressió amb el «Crac del 29».

Crítica: Desig sota els oms

24/11/2017

Una Iocasta molt Medea

per Francesc Massip

Tragèdia llòbrega, la d'O'Neill, enfonyada en els replecs més foscos de l'ànima humana: es desenvolupa en un clos familiar ple de traumes i presons interiors que quan esclatin ho devastaran tot. És un text potent però envellit, poc dotat per interpel·lar-nos en l'actualitat, o almenys no s'ha fet un decidit esforç per apropar-nos-el. Ara bé, per damunt de tot hi ha una tríada d'actors d'una força tel·lúrica indiscutible. Pep Cruz, en el paper del pare distant i cruel, Ivan Benet, com a fill frustrat i rebel, i Laura Conejero, la dona per antonomàsia, esposa, mare i amant (ecos de Iocasta), capaç del crim superlatiu per defensar la passió amorosa (esclats de Medea). Són actuacions poderoses i fèrtils que a més han sabut caracteritzar el localisme dels rurals amb una pertinent tria de la variant dialectal de la Garrotxa (o, com dirien els lingüicides del BOE, la Breña): és un goig que, finalment, el teatre aculli la riquesa i varietat de l'idioma, tants anys atrapat en un uniformisme esterilitzant.  L'escenografia de vocació naturalista aprofita les possibilitats d'un escenari giratori per oferir-nos les distintes cares de la granja rural: el porxo, la cuina-menjador, l'alcova, mentre s'acoloreix amb elements propis del context: la palla per rebolcar-se, els sacs de farina que en l'escomesa eròtica llencen fumaroles blanques, la roda d'ampolles per escalfar l'ambient i les cançons i ballarugues disposades per apaivagar tensions però que només allargassen la funció. Moral: això de la propietat és el gran disbarat de la raça humana. L'autodestrucció està servida!