Espectacle servit en la intimitat d’un espai circular en el qual la poesia del moviment de dos personatges se’ns presenta a través de la manipulació d’elements tan quotidians com les verdures. Amb fruites i tubercles els dos protagonistes ens ofereixen un festí que explica una història cruel i quotidiana que no deixa indiferent ningú per la quantitat de lectures que té. Benvinguts a un ritual caníbal verdulaire, una matança de Texas vegetariana.
Jordi Aspa i Bet Miralta tenen la rara habilitat de saber crear moments de densa intimitat a partir de situacions inicialment quotidianes que, passades pel sedàs de la seva alquímia escènica, esdevenen territoris desconeguts i sorprenents. Des que es van constituir com a companyia fa més de 20 anys, Aspa i Miralta aboquen una mirada amorosament irònica cap el circ.
Escarlata Circus és transversal. A Tàrrega va estrenar Devoris Causa, un muntatge plantejat en una vela de circ (com el seu nom indica, la parella neix de treballar personals i cabareteres produccions circenses). Ara són al pati de l'escorxador de Lleida. Els dos personatges histriònics construeixen un titella amb verdures. Abans, han convidat a la concurrència a unes verdures cuinades al wok. Compten culleretes, que no els en faltin, ballen a ritme de La violetera, llancen ganivets i destrals i trinxen verdures. Tot amb una factura pretesament bruta, tenyit paradoxalment d'una tendresa poètica inexplicable. ¿Pot ser romàntic un home panxut guarnit amb una mena de top de malla posant un plomall a la companya? Doncs, sí. Aquesta és la meravella de la interpretació. I el titella, abans, haurà fet una coreografia de musical, s'haurà desprès impúdic d'una fulla de col i haurà ballat pels talls dels ganivets. Fonambulisme sense xarxa i amb possible degollada.