Dirrrty boys

Teatre

informació obra


Autoria:
Gerard Guix
Direcció:
Àgata Casanovas
Intèrprets:
Sergi Espina, Martí Cordero
Escenografia:
Anna Tantull
Sinopsi:

Suposem que dos amics fan una malifeta molt gran quan son petits. Ara suposem que ja adults, les conseqüències els acompanyen en forma de remordiments, de culpa, i els altera la vida, la modifica, la condiciona. A un d’ells, aparentment, les coses li van prou bé tenint en compte el pes que porta sobre les espatlles. A l’altre les coses li van malament, però no tan malament com voldria molta gent que creu que es mereix un futur pitjor pel què van fer, que no és una malifeta, sinó un acte terrible amb seqüeles devastadores. 

Aquesta és la història d’en Jon i en Robert, dos nens de deu anys que, un dia de febrer de 1993, fan una malifeta de tal abast que, a partir d’aquell moment, ja no poden avançar, atrapats donant voltes sobre el seu passat, en un loop infinit, una vegada i una altra, tornant sempre a la casella de sortida.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Dirrrty boys

23/09/2022

Contrast controvertit tou/dur

per Jordi Bordes

La històruia que expliquen és dura. L'escenografia només disposa de matalassos ben tous, embrutits per cossos en rotació, de centres de menors. En Jon, en Robert i el crim són ben reals. S'explica des del minut 1. Quan tenien 10 anys van tenir un comportament tant cruel com incomprensible que els ha marcat per sempre les seves vides. Després de quasi dues dècades tancats en un centre de menors d'alta seguretat, les autoritats britàniques els han canviat la identitat i el físic. Però, el pes que carreguen, la culpa, segueix ben pesada al seu estómac. No se la podran treure mai. Concentrats en aquest pes (i en les conseqüències) malbaraten una vida, en realitat, que bartega joventut. Tothom els veu monstres i ells s'hi senten, en bona part. La veritat és que el sistema els hi ha ofert una segona oportunitat i que en Robert ha sabut tornar a una certa vida (sempre anònima) que l'allunya de la maldat. En Jon, en canvi, s'ha quedat atrapat al bucle.

L'adaptació teatral (d'un fet que va causar gran enrenou a Liverpool la dècada dels 90 del segoe passat i que encara s'amaga i es pateix en aquella societat) se suma a la del film, el llibre i de la cançó que parla de la víctima. L'adrpatació de Gerard Guix engega el comptador en l'actualitat i va fent que els personatges adults tirin enrere en el temps fins a la seva infància dels 10 anys. Com Carrère a L'adversari (que ara adapta al teatre Julio Manrique al Te pora Alta i posteriorment al Romea) o Truman Capote a A sang freda en aquesta aproximació artística incideixen en els criminals i les seves raons. Sense voler-los justificar, es convida a posar-se a la seva pell. Descarten les escenes de thriller i judicial (que tant bona producció ha deixat al cinema i la literatura). També eviten fer-ne sang i fetge, sortosament. en realitat, el pes del crim hi és constant. És d'una maldat que cap motiu el pot fer explicable.