Ella té VIH, i ell no. Un retrobament, un sopar, i la notícia. A partir d'aquí neix una relació que reivindica la seva normalitat. Una relació que sembla la primera, que revela als dos la possibilitat de construir una relació sòlida però desconeguda. De respectar els dubtes, d'equilibrar la sinceritat amb el respecte a la por de cadascú, una relació lligada als metges però també a la vida, al present absolut, al riure desbocat i al crit més profund. I una relació amb un tercer convidat, la por, que com si fos un animal de companyia haurà de ser inclòs en les seves vides. La dubtes d'ell, el silenci d'ella.
RetorCia Teratre té el mèrit de tractar un tema difícil i punxegut a escena, amb un descarat aire de comèdia. Però, sortosament, no es queden en l'esperpent si no que durant molts passatges de l'obra es palpa el patiment d'una parella de joves. Com es conviu quan un té el virus del V.I.H. i l'altre no? Quins són els sentiments de culpa i de víctima. On comença l'egoisme i on el suport a l'altre? A l'estrena, encara tenia alguns moments que sonaven com desafinats, estrambòtics sense gaire motiu que despistaven l'audiència. La seva vessant pedagògica sobre les possibilitats de contagi i el sentit comú es donen, sense ser gens carregós. La valentia és de RetorCia. el despropòsit, de la gallina gegant que se li apareix en somnis al dissortat patidor de la parella. La Beca Desperta de la Nau Ivanow, novament, aprofondeix, en un món oníric, aquest cop de fort compromís social i alhora notable despropòsit escènic. Ben trobat!
