Diumenge

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Àngels Bassas, Àlex Casanovas, Abel Folk
Il·luminació:
Kiku Piñol
Escenografia:
Manolo Trullas
Ajudantia de direcció:
Martina Treserra
Producció:
La Seca Espai Brossa
Dramatúrgia:
Laia Alsina Ferrer
Direcció:
Laia Alsina Ferrer
Sinopsi:

Tres personatges, el Marit, la Muller i l'Amic protagonitzen la petita història d'un matrimoni de la burgesia enriquida que estiueja a la Costa Brava. Diumenge és una comèdia amb referents surrealistes com per exemple els de Magritte, quan desplega en la seva obra telons de vellut, ombres i paraules inflamades en les que hi plana l’atmosfera de la Barcelona dels “60”. Els cinemes de barri, la ràdio, les primeres televisions en blanc i negre i els noticiaris, els No-Dos, en els que la presència del Caudillo Franco era una constant inaugurant pantans, desfilant sota pal·li en les processons del Corpus seguit dels cardenals i bisbes del moment i d’algunes unitats de la cavalleria “mora” de la falange.

Crítica: Diumenge

11/05/2017

Un diumenge com un tortell de nata

per Iolanda G. Madariaga

Aquest Diumenge que ens serveix Hermann Bonnin amb safata de plata, és un espectacle per a esperits gormands: una llaminadura brossiana que reflecteix alhora com podien ser d’anodins i grisos els dies a la Barcelona dels anys 60 -sota l’encara terrible bota de la dictadura-, i els esclats de color, de llum i de poesia que sorgeixen en el sí d’una llar benestant enmig de tanta grisor. Tres personatges, el Marit/Alex Casanoves, la muller/Àngels Bassas i l’Amic/Abel Folk teixeixen una densa xarxa de complicitats i estranyes dependències establint unes relacions agredolces que evidencien com d’irònica i lliure era la mirada del polifacètic artista. Bonnin vesteix l’espectacle amb tot de referents de l’època: els cinemes de sessió doble, la televisió, els “reportatges” del NO-DO, la ràdio i la música. Apel·la a la memòria sentimental amb una banda sonora que serva tot el seu poder evocador. Ens acosta aquest microunivers i ens el deixa tan a prop que podem observar-lo fins el més petit detall. Compta també amb la interacció del públic, a qui demana subtilment petites col·laboracions, com si es tractés d’un elegant i sobri espectacle de varietés. Però sobretot compta amb un trio d’actors excel·lent. Àlex Casanoves, Àngels Bassas i Abel Folk converteixen aquesta joguina poètica en un espectacle que commou profundament: un espectacle que et torna com una antiga però fresca i agradable aroma.

Trivial