Dot

Familiar | Nous formats

informació obra


Companyia:
Maduixa Teatre (País Valencià)
Direcció:
Juan Pablo Mendiola i Mamen García
Intèrprets:
Laia Sorribes i Joaquin Collado
Composició musical:
Damián Sánchez
Escenografia:
Joan Santacreu
Vestuari:
Joan Miquel Reig
Il·luminació:
Juan Pablo Mendiola
Producció:
Maduixa Teatre SL
Dramatúrgia:
Juan Pablo Mendiola
Coreografia:
Mamen García
Vídeo:
Nirvana Imatge
Sinopsi:

Dansa, teatre, arts plàstiques i les tecnologies més noves es combinen en un espectacle familiar que s’inspira en l’univers de Sol Lewitt, un artista lligat al conceptualisme i el minimalisme.

Altíssima i ben blanca. Així és la paret de la qual té cura la Laia. En el moment que detecta la taca més petita, la fa desaparéixer de seguida. Però tot està a punt de canviar amb l’arribada del Dot. I és que, amb ell, la Laia emprendrà un viatge a través de la música i el color, un viatge en què només els caldrà unir els punts per  descobrir un univers màgic. La gran paret blanca s’omplirà de color, igual que les obres de Lewitt, un creador nord-americà molt lligat al minimalisme que està considerat un dels pioners de l’art conceptual. Una de les seves obres, el mural Splat, penja d’una de les parets del vestíbul de CaixaForum.

Dóna vida al seu món de colors Maduixa Teatre, una companyia de Sueca (València) que ha portat a escena espectacles familiars com Ras!, inspirat en l’obra de Joan Miró, i Consonant, sobre el món del poeta Joan Brossa. 

Edat recomanada: de 3 a 6 anys

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria d'espectacle teatre familiar.

Crítica: Dot

26/04/2014

Dansa virtual imaginativa

per Núria Cañamares

Dansa virtual. ‘Dot’ enamorarà els amants de l’audiovisual i les arts escèniques (i, si per petits, encara no ho són, crearà nous adeptes entre el públic infantil). Els actors-ballarins de Maduixa Teatre experimenten amb les enormes possibilitats del multimèdia, que els exigeix una sincronització perfecta per primer esquivar i després interactuar amb la infinitat d’efectes que apareixen en pantalla. Sons, colors, formes, objectes i música creen un cosmos sensible i imaginatiu admirable, inspirat en l’obra de l’artista nord-americà Sol LeWitt, pioner de l’art conceptual i estretament lligat al minimalisme.

És innegable que el resultat és estimulant però, potser, està excessivament explotat. La història de la noia que té cura de la paret blanca i el noi que vol pintar-la és tan sols un pretext, amb poc contingut al darrere, per exhibir l’excel·lent treball amb les noves tecnologies. Si bé l’espectacle acaba rodó amb un nou motiu per conservar la paret, no treu que en alguns moments quedi massa supeditat al recurs audiovisual.

Tot i aquest apunt meticulós, és una aposta clarament innovadora per aplaudir i que ja està obtenint significatius reconeixements, com el Premi Feten 2014 (Fira Europea d’Arts Escèniques per a nens i nenes de Gijón) al millor espectacle.