Dot

Familiar | Nous formats

informació obra


Companyia:
Maduixa Teatre (País Valencià)
Direcció:
Juan Pablo Mendiola i Mamen García
Intèrprets:
Laia Sorribes i Joaquin Collado
Composició musical:
Damián Sánchez
Escenografia:
Joan Santacreu
Vestuari:
Joan Miquel Reig
Il·luminació:
Juan Pablo Mendiola
Producció:
Maduixa Teatre SL
Dramatúrgia:
Juan Pablo Mendiola
Coreografia:
Mamen García
Vídeo:
Nirvana Imatge
Sinopsi:

Dansa, teatre, arts plàstiques i les tecnologies més noves es combinen en un espectacle familiar que s’inspira en l’univers de Sol Lewitt, un artista lligat al conceptualisme i el minimalisme.

Altíssima i ben blanca. Així és la paret de la qual té cura la Laia. En el moment que detecta la taca més petita, la fa desaparéixer de seguida. Però tot està a punt de canviar amb l’arribada del Dot. I és que, amb ell, la Laia emprendrà un viatge a través de la música i el color, un viatge en què només els caldrà unir els punts per  descobrir un univers màgic. La gran paret blanca s’omplirà de color, igual que les obres de Lewitt, un creador nord-americà molt lligat al minimalisme que està considerat un dels pioners de l’art conceptual. Una de les seves obres, el mural Splat, penja d’una de les parets del vestíbul de CaixaForum.

Dóna vida al seu món de colors Maduixa Teatre, una companyia de Sueca (València) que ha portat a escena espectacles familiars com Ras!, inspirat en l’obra de Joan Miró, i Consonant, sobre el món del poeta Joan Brossa. 

Edat recomanada: de 3 a 6 anys

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria d'espectacle teatre familiar.

Crítica: Dot

25/04/2014

Poesia, compenetració, joc, tecnologia al servei de la creació

per Jordi Bordes

Maduixa Teatre construeix un nou muntatge amb els referents de Ras, una peça que es va poder veure el 2012 al TNC (en una àmplia gira). Si en aquella peça, es jugava amb dos desconeguts que, al llarg de l'experiència, acabaven bastint una tendra amistat a partir de les projeccions al terra (el públic s'ubicava en grades envoltant el requadre), ara Dot funciona a la italiana amb les projeccions que es poden veure en una pantalla al fons de l'escena i que permet construir negatius i també fer visible l'acció al darrere. També són dos personatges que acabaran conciliant. Ella li agrada tenir la paret blanca. Ell disfruta pintant-la, construin línies que sonen a partir dels dos punts que projecta amb els seus dits màgicament.

Com a Ras hi ha un treball de compenetració amb el video que és molt escrupulós. I els personatges transmeten simpatia. Els elements que es projecten a mode de geroglífic permet que la canalla averigui la motxilla, la balena, la poma o el despertador que abans s'ha citat com improvisadament. tot és molt acurat i tot i la rigidesa de la teconologia, els artistes ho fan facil, respirant simpatia i joc. s'aconsegueix moments visuals màgics i també puntes d'emocio, molt senzille,s gens aparatoses., No ho necessiten. Tot i que la canalla apareix molt més distant a l'acció (i en molt major nombre de butaques, que suposa un risc notable d'atenció) en cap moment perden l'interès per l'escena. El premi que va rebre a la darrera edició del Festival Feten (Gijón) sembla ben merescut. Dansa i audiovisual que atrapa per la seva espectacularitat i alhora pels quadres inspiradors, íntims,que projecta. Molt recomanable, és un molt bon primer pas al món de la imaginació des de l'escena.