El carrer Franklin

Teatre

informació obra


Producció:
Grec 2015 Festival de Barcelona, Teatre Nacional de Catalunya, Grec 2015 Festival de Barcelona
Estrena:
Grec 2015, Grec 2015
Intèrprets:
Xavier Albertí, Montse Esteve, Oriol Genís, Lina Lambert, Xavier Pujolràs, un convidat o convidada a cada funció
Escenografia:
Enric Planas
Vestuari:
Albert Pascual
Il·luminació:
David Bofarull
Sinopsi:


Com bona part de la ciutat, el carrer Franklin s'està quedant desert a causa de l'onada de desnonaments que afecta la població. Un veí transvestit que fa classes de música i el seu home, de professió taxista, han estat les últimes víctimes d'una febre que ni tan sols la seva cunyada i germana, una activista que recorre una ciutat mig buida megàfon en mà, no ha pogut aturar. Mentrestant, la veïna, una anglesa neboda de la difunta Margaret Thatcher, acaba de rebre part de les seves cendres... Res no falta en aquesta història esbojarrada i àcida, ni tan sols un governador del Banc d'Espanya que ningú no s'escolta i que busca desesperadament una carta perduda que li pot portar problemes. Una crítica a una societat que, de cop i volta, s'ha revelat absolutament insensible a drets tan bàsics com els de l'habitatge i el treball. Signa el text, sobrevolat per fantasmes thatcherians, una autora que ha guanyat el Premio Nacional de Literatura Dramática (2009), el Premi Nacional de Teatre (2007) i el Premi Ciutat de Barcelona (2004) i que, ara, ens torna a demostrar les seves habilitats en el camp de la comèdia.

Crítica: El carrer Franklin

03/07/2015

Sí a l'absurd en el retorn de la reina de la Nit...

per Jordi Bordes

La reina de la nit ha tornat. Aviseu a tots els troneres disbauxats que hi passaran una bona estona. És cert que Cunillé insisteix amb unes rèpliques que ressonen massa a titulars de diaris i som una pila que pensem que això cansa i encalla el ritme de l'escena. Potser l'escenari no és el millor lloc per a fer-ne escarni. És més interessant construir una trama paral·lela, sense les exigències de la veritat, que reveli a l'espectador totes les semblances, sense fer-les tant evidents. La millor caricatura és la que el propi afectat s'hi reconeix i s'hi enorgulleix (el cas paradigmàtic és el Silvio Berlusconi de La Calòrica a “Editto Bulgaro”, per exemple). 

Dit això, cal aclarir que és molt refrescant i llisca molt bé el món d'escarabats, transvestits, classes de piano i bitllets falsos. O la fantasia que avui tocarà la loteria i que no cal patir pel desnonament propi. És un teatre de l'absurd molt més exagerat i que persuadeix sense les tibantors dels titulars. Xavier Albertí vesteix aquest cop de transvestit amant dels cuplets (i avorrida del vermut de Reus i les olives d'Alcoi), un personatge excèntric que recorda la Wanda Pitrowska., col·laboradora entusiasta en accions solidàries al TNC. També brillen la Montse Esteve (tant miltant com solitària), l'Oriol Genís (un divertidíssim caspós governador del banc d'Espanya), Lina Lambert (un flegmàtic personatge carregat de tè i d'un absurd suggerent) i  Xavier Pujolràs (fantasiós conductor de taxi, fidel fill d'una mare protectora i amb un Alzheimer galopant)...  


Trivial