El carrer Franklin

Teatre

informació obra


Producció:
Grec 2015 Festival de Barcelona, Teatre Nacional de Catalunya, Grec 2015 Festival de Barcelona
Estrena:
Grec 2015, Grec 2015
Intèrprets:
Xavier Albertí, Montse Esteve, Oriol Genís, Lina Lambert, Xavier Pujolràs, un convidat o convidada a cada funció
Escenografia:
Enric Planas
Vestuari:
Albert Pascual
Il·luminació:
David Bofarull
Sinopsi:


Com bona part de la ciutat, el carrer Franklin s'està quedant desert a causa de l'onada de desnonaments que afecta la població. Un veí transvestit que fa classes de música i el seu home, de professió taxista, han estat les últimes víctimes d'una febre que ni tan sols la seva cunyada i germana, una activista que recorre una ciutat mig buida megàfon en mà, no ha pogut aturar. Mentrestant, la veïna, una anglesa neboda de la difunta Margaret Thatcher, acaba de rebre part de les seves cendres... Res no falta en aquesta història esbojarrada i àcida, ni tan sols un governador del Banc d'Espanya que ningú no s'escolta i que busca desesperadament una carta perduda que li pot portar problemes. Una crítica a una societat que, de cop i volta, s'ha revelat absolutament insensible a drets tan bàsics com els de l'habitatge i el treball. Signa el text, sobrevolat per fantasmes thatcherians, una autora que ha guanyat el Premio Nacional de Literatura Dramática (2009), el Premi Nacional de Teatre (2007) i el Premi Ciutat de Barcelona (2004) i que, ara, ens torna a demostrar les seves habilitats en el camp de la comèdia.

Crítica: El carrer Franklin

05/07/2015

Fer el vermut al carrer

per Andreu Sotorra

Si els espectadors estan atents, s'adonaran que durant els setanta minuts d'aquest divertimento cunillaire a la brasa, en honor subliminal de la línia artística de la directora de ficció del TNC, Wanda Pitrowska, s'hi fa esment en més d'una ocasió del planetàriament famós vermut de Reus. I si bé és sabut que, de tots els vermuts de Reus, el vermut més vermut és el vermut Miró, un comença a sospitar que la relació entre el patronímic vermutaire i el patronímic del director de l'espectacle 'El carrer Franklin' (Josep Maria Miró) bé es mereixeria que els de ca l'Izaguirre —vermutaires i amos dels bocois del vermut Miró— patrocinessin, com fan segons quines cerveses, l'espectacle teatral en qüestió.

Miró-Miró, doncs, i la broma està servida perquè fa la impressió que tant l'autora de l'espectacle, Lluïsa Cunillé, com la troupe còmplice que l'ha posat en solfa, vol oferir en clau de farsa i registre de comèdia el que en realitat amaga un drama que és més que mai a peu de carrer: el flagell dels desnonaments.

Per aconseguir aquesta fusió tragicòmica, l'autora ha creat cinc personatges a la recerca del seu destí tràgic: un transvestit (Xavier Albertí) nostàlgic de l'època dels cuplets i amb vocació frustada de professor a hores perdudes de classes de piano i cant; una activista d'oenagé, cunyada del transvestit (Montse Esteve), megàfon en mà i en lluita contra els desnonaments; un banquer molt més que un banquer (Oriol Genís) amb títol de governador de Banc d'Espanya i les butxaques foradades i plenes de bitllets falsos i xecs sense fons; una veïna aristocràtica d'origen anglès (Lina Lambert) última neboda de l'exministra Margaret Thatcher; i un taxista cooperatiu sisplau per força (Xavier Pujolràs), marit de l'esmentat transvestit i germà de la tenaç activista.

Fet aquest retrat sociològic, els espectadors de la farsa 'El carrer Franklin' entendran que l'estil Cunillé ha gratat en la ferida de la societat contemporània i tira a tort i a dret sense perdonar ni la figura de la Moreneta, ni el còctel de licors regat amb Aigua del Carme, ni la bona fe d'activistes de samarreta en plataformes d'afectats per la hipoteca, ni els equilibris dels taxistes autònoms que han de compartir taxi per poder arribar a final de mes, ni els responsables de les entitats bancàries que han posat l'economia europea a la corda fluixa, ni la vena neoliberal dels europeus de ferro fervents de la Dama que el muntatge parodia. (...)

Trivial