Farsa caricaturesca desbaratada i
distorsionada que barreja estils i juga de ple en el terreny de l´absurd,
partint de situacions i personatges reals. Un tros de carrer, tots
els mobles i estris d´un pis desnonat tirats sobre la vorera. En escèna i en solitari
un piano i el seu propietari, un transvestit, tractant de salvar el que es
pugui i de consolar-se recordant cuplets de temps passats. De mica en
mica van apareixent els altres personatges de l´història : una veïna, l´unica
que encara no ha estat desnonada, de nacionalitat anglesa , neta de Margaret
Thatcher i hereva d´una part de les cendres de la dama de ferro, que porta
arreu i que seran part fonamental en el desenvolupament de l´espectacle; la
cunyada del transvestit protagonista, activista d´una ONG de la que és l´unica
integrant; el marit del transvestit, taxista cooperativista més per força que
per convicció i un estrafolari i grotesc director del Banc d´Espanya,
recent acomiadat, incapaç de concedir cap préstec ja que per perdre ha
perdut fins el seu propi crèdit.….
La reconeguda i multipremiada dramaturgaLluisa Cunilléconstrueix una peça inclassificable,
que beu del seu particular univers creatiu i que se´ns mostra en forma de
comèdia farsesca i barrejant estils (del teatre de l´absurd al musical i de la
denuncia social i el vodevil a la comèdia negra amb cadàver inclòs). Si bé toca
un tema de plena actualitat, el drama dels desnonaments, val a dir que és un
text que ja estava escrit fa uns anys, és a dir que lluny de l´oportunisme,
Cunillé va ser clarivident avançant-se a uns fets que s´han generalitzat.
Lina Lambertestà senzillament genial en la seva
interpretació de flegmàtica anglesa, amb perruques impossibles i una semblança
extraordinària amb la Thatcher. Oriol
Genísbroda amb un gran
treball interpretatiu el ridícul personatge del banquer amb brillant ària
operística final cantada des de l´interior d´un refrigerador. EnXavier Albertí gaudeix i ens fa gaudir d´aquest
transvestit positiu davant de la desgracia i que somia en donar classes de
piano i expressar-se musicalment i no amb paraules i recordar velles melodies.
Un personatge que és en part deutor de la seva popular creació, la excèntrica
directora d´orquestra Wanda Pitrowska.Montse
EsteveiXavier Pujolràscomplementen acertadament el
repartiment donant vida a la solitària activista i a l´indolent taxista.
Destacar la bona direcció de Josep
María Miró (El principio de
Arquimedes, Fum, Estripa la terra..). Menció a l´escenografia d´Enric
Planas, al vestuari d´Albert Pascual, al treball de caracterització
deLucho Sorianoi al de moviment del coreògrafRoberto G. Alonso.
Atenció també a La Moreneta, el vermut de Reus i les olives
d´Alcoi i a l´explosiu coctel d´Aigua del Carme-Soberano-Ponche Caballero i
Licor 43, que produeixen moments hilarants al llarg de la historia, si bé no
tant expeditius com les cendres de la Dama de Ferro.
Magnífic, molt cuidat, documentat i il.lustratiu el programa de mà (d´aquells de guardar).
Sí, cal dir finalment que no és
un espectacle per a tots els gustos. Cal saber de l´obra anterior de Lluisa
Cunillé i ser amant del humor del disbarat i del joc de l´absurd.
La Sala Petita del TNC amb una entrada que sobrepassava els ¾, va
seguir la representació amb gaudi i va aplaudir repetidament als actors
al final (duració 70 minuts) .
text : ferranbaile@gmail.com
