És el retrat d’una obsessió. Similar a la del capità Ahab per
caçar la balena blanca. Moby Dick. (de fet el director ja va assajar aquest treball amb la direcció de Josep Maria Pou al Goya) Mayorga hi arriba des d’una
aparent obra fàcil, de situació: un professor llegeix amb la seva
dona les lamentables redaccions dels seus alumnes de literatura de
l’institut. Fins que topa amb una que sona desafiant amb el seu
Continuarà. La sensació de fer aflorar l’instint creatiu del noi,
d’ensenyar-li de la vida a través de la literatura farà que el
professor permeti vorejar l’abisme de la moralitat: deixar que el
noi imagini i ririculitzi un comany i la seva família. Ahab estudia
la balena abans de caçar-la. Amb els girs, Mayorga ensenya que el
caprici del noi i la voracitat del professor demostri preses
diferents. Un quadre inquietant, una altra vegada servit amb una
alta dosi d’intriga, de buits que l’espectador ha de reomplir.
Juan Mayorga és un
autor cordial, molt educat que, en canvi, projecta unes inquietants
ombres a l’escenari. Com ja va incomodar aquell Hamelín o Himmelweg o va
glaçar la rialla de Últimas palabras de Copito de nieve, ho torna a
fer amb aquest noi, aparentment absent, però que observa llargament,
en silenci, d’una certa manera malaltissa, quasi obsessiva, fins al
punt de fer por.
Andrés Lima és el
seu director executor infalible. El detonant és una redacció,
agafada al vol, que proposa el professor de literatura a una classe
que no sap imaginat Moby Dick explicat pel capità Ahab. El jove, de
17 anys, troba la manera per aconseguir tot allò què vol. I
d’imaginar-s’ho i donar-li pàtina de veritat. Perquè, les
escenes del que passa a casa del seu company de classe (amb un pare
patèticament avariciós i orgullós del seu fill i una mare
intrigantment absent) només es coneix a partir de la seva redacció.
La literatura, com tot l’art, dóna precioses oportunitats de
conèixer nous móns, de conèixer punts de vista antagònics.
Mayorga es pregunta
si tanta llibertat creativa no pot amagar comportaments de futurs
psicòpates, davant d’un professor que prefereix no interrogar més
i que opta per la seva vida rutinària, mig frustrada amb la fidel
companya, que, ara sí, va, s’escoltarà més. En farà l’esforç
però mai sabrà si aquell jove de la darrera filera avabarà sent un
novel·lista o bé un malalt que acabarà delinquint i deixant-se
perdre per la voracitat de saltar-se límits morals.
