El cinquè hivern

informació obra



Direcció:
María Muñoz i Pep Ramis
Intèrprets:
Pep Ramis
Ajudant de direcció:
Jordi Casanovas
Text:
Erri de Luca, Erri%20de%20Luca
Composició musical:
Fanny Thollot, Fanny%20Thollot
So:
Fanny Thollot
Il·luminació:
August Viladomat, Chrisander%20Brun
Escenografia:
Pep Aymerich, Pep Ramis
Vestuari:
Carmepuigdevalliplantes
Vídeo:
Xavier Pérez - Fromzero, Leo Castro
Producció:
Grec 2015 Festival de Barcelona, Théâtre de la Ville, Agora de la Danse de Montréal, La Briqueterie, Théâtre d’Ivry-sur-Seine Antoine Vitez, La Villete, Festival Temporada Alta 2015
Autor:
Manuel de Pedrolo
Sinopsi:

María Muñoz i Pep Ramis, creadors i protagonistes d'"El cinquè hivern", inventaran una successió de jocs i estratègies per acompanyar la seva espera i ompliran el silenci en què estan immersos d’una manera inesperada. Al cor del cinquè hivern, els cossos captius deambulen per una geografia íntima, com suspesa entre silencis i veus vingudes d’arreu.

Mal Pelo ens ofereix així una reflexió, marcada per l'expressió poètica, sobre el pas del temps i els límits dels territoris propis. Tots els elements representatius del treball de la companyia són presents en aquest duet: la concepció de l’espai escènic, la força descriptiva, el treball coreogràfic i vocal, la composició i el tractament del so i de la il·luminació...

Crítica: El cinquè hivern

24/07/2015

Poesia, joc, sorpresa i essència

per Jordi Bordes

Habitualment, la companyia Malpelo presenten unes obres molt inspiradores amb un cert to fred, nòrdic. Aquesta obra respira la mateixa essència d'altres títols però a més sap posar-li algunes notes de comicitat, instants imprevisibles i una poesia en el moviment, en els recursos escènics i en la veu en off. 

Aquest cinquè hivern és un viatge en el temps. Perquè cadascú pot fer-se el seu camí, tant curt o tant ple de matisos com es vulgui. Fa fred, quasi sempre van abrigats i tot evoca al blanc de la neu i al blau del glaç. És un viatge iniciàtic que compta la vida en edats de cavalls. És quan neix el tercer que l'home accedeix a la maduresa. Els moviments separats del principi es van acoblant. De les projeccions impetuoses i rectes es passa al moviment  en espiral, d'eternitat. Pep Ramis mostra fisicitat generosa, amb grans desplaçaments i amplitud gràcies a la dimensió dels seus braços i el gag de mosca amb la llengua fora. La intensitat ve carregada sobretot en el moviment més dens de Maria Muñoz. Per últim un senzill però efectiu i enginyós joc de so i llum trenca la monotonia i aporta matisos i clars i ombres a l'escena. En un quadre fred, que podria semblar fosc, de declivi, es viu amb intensitat la maduresa, amb plena consciència i ganes d'escampar sabiduria i riquesa.

Trivial