El cinquè hivern

informació obra



Direcció:
María Muñoz i Pep Ramis
Intèrprets:
Pep Ramis
Ajudant de direcció:
Jordi Casanovas
Text:
Erri de Luca, Erri%20de%20Luca
Composició musical:
Fanny Thollot, Fanny%20Thollot
So:
Fanny Thollot
Il·luminació:
August Viladomat, Chrisander%20Brun
Escenografia:
Pep Aymerich, Pep Ramis
Vestuari:
Carmepuigdevalliplantes
Vídeo:
Xavier Pérez - Fromzero, Leo Castro
Producció:
Grec 2015 Festival de Barcelona, Théâtre de la Ville, Agora de la Danse de Montréal, La Briqueterie, Théâtre d’Ivry-sur-Seine Antoine Vitez, La Villete, Festival Temporada Alta 2015
Autor:
Manuel de Pedrolo
Sinopsi:

María Muñoz i Pep Ramis, creadors i protagonistes d'"El cinquè hivern", inventaran una successió de jocs i estratègies per acompanyar la seva espera i ompliran el silenci en què estan immersos d’una manera inesperada. Al cor del cinquè hivern, els cossos captius deambulen per una geografia íntima, com suspesa entre silencis i veus vingudes d’arreu.

Mal Pelo ens ofereix així una reflexió, marcada per l'expressió poètica, sobre el pas del temps i els límits dels territoris propis. Tots els elements representatius del treball de la companyia són presents en aquest duet: la concepció de l’espai escènic, la força descriptiva, el treball coreogràfic i vocal, la composició i el tractament del so i de la il·luminació...

Crítica: El cinquè hivern

23/07/2015

Trois chevaux blancs

per Jordi Sora i Domenjó

La companyia Mal Pelo és una gran constructora d'espais escènics. Es tracta més d'un clima, un embolcall, una aparença general on submergir l'espectador, que no pas d'un artefacte evident. Hi ha una austeritat volguda, on hi conflueixen petits detalls artístics, fruit d'una composició on el treball de llums, imatge, dramatúrgia, so i vestuari actuen plegats, com un conjunt harmònic. D'això se'n beneficia “El cinquè hivern” i converteix el duo en una obra coral.

María Muñoz i Pep Ramis esperen. Hi ha un regust en aquests personatges que remet al teatre de l'absurd. Però si en l'imaginari de Samuel Beckett els rodamons estan segurs que arribarà quelcom, per poca esperança que tinguin en la seva grandesa; en el d'aquesta darrera producció de Mal Pelo es tracta més aviat d'una constatació. Vingui o no el següent hivern, el temps passa. Perquè són tres cavalls, en paraules d'Erri de Lucca, allò que dura la vida d'un humà.

“El cinquè hivern” desplega aquí el seu dibuix coreogràfic: en un espai exquisidament delimitat i amb aquest argument tan específic. María Muñoz hi posa accents de necessitat en el gest dansat. El seu és un moviment implacablement pràctic, relligat a la terra, com per explicar que l'espera resulta absurda si no s'omple de realitat. Per la seva banda, Pep Ramis balla amb un esperit un pèl més somiador, com inconscient de la projecció que implica aquell moment, amb un desplaçament més determinat però menys carregat de significants. Representen una parella que junts, per cinquè hivern consecutiu, resten amatents. Cadascú amb una experiència de la situació. I en un mateix esdeveniment, viscut de manera singular.

De fet la seva espera simbolitza les etapes de la vida. El pas del temps és l'argument. L'espai on succeeix, el decorat. El ball amb què es mouen, la manera com omplen aquells vectors. Tres cavalls blancs cavalcant neu a través: ningú no els veu, ni té cap sentit la seva marxa. Això no importa. Perquè és en l'existència, pròpiament, on rau el misteri de la vida.

Trivial