El cinquè hivern

informació obra



Direcció:
María Muñoz i Pep Ramis
Intèrprets:
Pep Ramis
Ajudant de direcció:
Jordi Casanovas
Text:
Erri de Luca, Erri%20de%20Luca
Composició musical:
Fanny Thollot, Fanny%20Thollot
So:
Fanny Thollot
Il·luminació:
August Viladomat, Chrisander%20Brun
Escenografia:
Pep Aymerich, Pep Ramis
Vestuari:
Carmepuigdevalliplantes
Vídeo:
Xavier Pérez - Fromzero, Leo Castro
Producció:
Grec 2015 Festival de Barcelona, Théâtre de la Ville, Agora de la Danse de Montréal, La Briqueterie, Théâtre d’Ivry-sur-Seine Antoine Vitez, La Villete, Festival Temporada Alta 2015
Autor:
Manuel de Pedrolo
Sinopsi:

María Muñoz i Pep Ramis, creadors i protagonistes d'"El cinquè hivern", inventaran una successió de jocs i estratègies per acompanyar la seva espera i ompliran el silenci en què estan immersos d’una manera inesperada. Al cor del cinquè hivern, els cossos captius deambulen per una geografia íntima, com suspesa entre silencis i veus vingudes d’arreu.

Mal Pelo ens ofereix així una reflexió, marcada per l'expressió poètica, sobre el pas del temps i els límits dels territoris propis. Tots els elements representatius del treball de la companyia són presents en aquest duet: la concepció de l’espai escènic, la força descriptiva, el treball coreogràfic i vocal, la composició i el tractament del so i de la il·luminació...

Crítica: El cinquè hivern

23/07/2015

Sàvia maduresa

per Montse Otzet

Sens dubte, la maduresa té de bo l’experiència acumulada. En aquest cas, una experiència que ha tingut la saviesa d’estriar les millors vivències per obtenir un pòsit rigorós i altament poètic.

Aquesta maduresa és la que ha aconseguit Mal Pelo al llarg dels anys, i així es constata a El cinquè hivern, la seva última producció en la qual Maria Muñoz i Pep Ramis apareixen sols damunt l’escenari per narrar l’espera de dues persones que passi un altre hivern, el cinquè.

Una espera on els silencis són plens i on les paraules del poeta i escriptor Erri De Luca deixen espais per la respiració continguda i un ritme mesurat. On també la veu de la cantant tunisiana Alia Sellami embolcalla uns estats d’alerta que tenen lloc en un espai gèlid que, s’intueix, amaga vivències que han deixat profunds senyals. Com bé diu la cançó: La neu no neteja res. A sota, la neu ho deixa tot igual, només cobreix, això és tot, només amaga.

En un escenari on el terra i el fons és totalment blanc, els dos protagonistes apareixen vestits de rigorós negre per endinsar-se en converses gestuals i mirades compartides sobre allò que han viscut o el que està encara per venir. El rebuig de l’altre, l’auxili quan la parella defalleix,  la incertesa de l’espera,  el reconeixem d’un mateix, són entre altres, estats emocionals que Muñoz y Ramis no tan sols expressen amb els seus moviments, sinó que també amb l’expressió de les seves cares, una expressió real, on la vida ha deixat la seva empremta. Factor a favor de les qualitats d’aquests artistes.

El cinquè hivern és una obra tan densa com colpidora que no deixa cap esquerda per on pugui filtrar-se una mica de relaxació, malgrat hi ha moments distesos. En el seu contingut si observen trets propis dels creadors, tan referencials al món de la natura i d’animals, com a conceptes humans.  Com també s’aprecia que, quant a la interpretació, Pep Ramis continua disposant d’unes eines més teatrals per construir estats i emocions , mentre que Maria Muñoz, és el moviment el que la fa gran.

La composició de Fanny Thollot, que compta amb l’aportació del cantaor flamenc Niño de Elche i els “peus” d’Israel Galvan,  creen un espai sonor que maximitza o empetiteix, depenent de les exigències, la narració. Notes, sons, grinyols, sorolls,cants ... es barregen i donen densitat a imatges molt visuals, on la llum fixa o oscil·lant es balanceja i acompanya l’espera d’aquest dos éssers que deambulen per la intimitat.


Trivial