El despertar de la primavera

informació obra



Coreografia:
Ariadna Peya, Amalia Fernández
Adaptació:
David Pintó, Daniel Veronese
Autor:
Steven Sater
Escenografia:
Jordi Bulbena
Vestuari:
Jordi Bulbena
Composició musical:
Duncan Sheik
Intèrprets:
Elisabet Molet/ Berta Butinyà, Laura Daza/ Clara Altarriba, Jana Gómez/ Valèria Sorolla, Clara Solé/ Clara Moraleda, Mireia Coma, Clara Gispert/ Carme Milán/ Candela Díaz, Marc Flynn/ Víctor Gómez, Eloi Gómez, Dídac Flores/Guido Balzaretti/ Pablo Capuz, Marc Udina/ Adrià Andreu, Roc Bernadí/ Marc Udina, Àlex Sanz/ Raimon Ferrer, Bittor Fernández/ Pol Roselló, Roser Batalla/ Rosa Vila, Mingo Ràfols/ Isaac Alcayde
Músics:
Xavi Viader, Berenguer Aina/ Marc Buch, Emiliano Roca/ Stéfano Pompilio, Gustavo Llull/ Gerard Alonso, Marta Salas, Nacho López , Glòria Casanovas
Il·luminació:
Dani Gener
Ajudant de direcció:
Eva Serrasolses
Sinopsi:

Spring Awakening és un musical pop rock que tracta sobre l’amor adolescent, la repressió, la por, l’abús de poder i la incomprensió. Melchior és un jove intel·ligent i astut que, gràcies als llibres, ha après diversos aspectes sobre la sexualitat humana que la societat s’obstina a amagar i ratllar de tabú. Ell és el confessor del seu amic i company de classe Moritz, que li explica que se sent torturat davant els somnis eròtics que acompanyen les seves nits. D’altra banda, la dolça Wendla que fracassa en l’intent que la seva mare li expliqui com s’engendren els nadons, es retroba amb Melchior i entre ells sorgeix alguna cosa especial.

El musical ha aconseguit commoure espectadors d’arreu del món des de la seva estrena l’any 2006 a l’Off Broadway de Nova York. Considerada una peça de culte, ha tingut diverses produccions internacionals, i s’ha estrenat en escenaris de Nova York (Broadway), Londres (West End), Viena, Buenos Aires, diverses gires pels Estat Units i pel Regne Unit… i ara, Barcelona. La producció original de Broadway l’any 2006, va guanyar 8 premis Tony i 4 premis Drama Desk.

L’espectacle, que conté 19 números musicals, estarà dirigit per Marc Vilavella (Homes Foscos, Mar i Cel, la Barni Teatre), la coreografia serà d’Ariadna Peya (Cia. Les Impuxibles, Grease, elmusical), la direcció musical de Gustavo Llull (Poe de Dagoll Dagom, Operación Triunfo) i la traducció catalana de David Pintó( Mares i filles i Homes foscos). Jordi Bulbena (Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Lliure, Comediants) crearà l’escenografia i el vestuari.

Premi de la Crítica 2016 en la categoria teatre per a joves

Premi de la Crítica 2016 a la categoria atista reveleació als membres de la companyia jove

Finalista en la categoria de musical. Premis de la Crítica 2016

Crítica: El despertar de la primavera

15/01/2017

Àcida frescor

per Francesc Massip

Magnífica versió musical de l'inquietant i trasbalsador drama de Franz Wedekin, El despertar de la primavera, que aquí es va veure com a peça teatral al Poliorama el 1986, en exquisit muntatge de Josep Maria Flotats. Aquesta "tragèdia infantil" de 1891 és una crítica demolidora a la rígida societat alemanya de l'època, veritable ou de la serp dels horrors que vindrien a no trigar durant les dècades següents. És una obra d'una força i una contundència que va suscitar la censura i la prohibició, perquè deixava sense coartada els abusos escolars, familiars i socials crescuts sota l'empara del credo cristià, que el protestantisme contemporani encara va fer més repressor i atrabiliari. L'obra està feta amb materials de base molt semblants al del film de Haneke La cinta blanca. Doncs bé, amb aquests teixits, Steven Sater en va fer una adaptació amb música de Duncan Sheik, que David Pintó ha adaptat al català i que, sota la direcció de Marc Vilella, han confegit un espectacle vibrant, fresc, àgil i ben fet. Magnífica música en directe i un equip de joves intèrprets que es mouen amb un dinamisme esgotador i que canten com àngels. Escortats per actors experimentats com Roser Batalla o Mingo Ràfols, que fa tots els papers repressors (pare, mestre, metge, predicador...), set nois i sis noies, amb veus preparades i actuacions entusiastes i precises, aconsegueixen fer respirar en tota la seva tendresa, acidesa i cremor el drama de l'adolescència tractat com una malaltia per uns adults encotillats en una severitat que esdevindrà dramàtica. El Teatre Gaudí Barcelona de gom a gom és la millor prova de la qualitat de la proposta. No s'ho perdin!

Trivial