El desvetllament d'una papallona nocturna

Teatre

informació obra


Companyia:
Teatre del Far
Direcció:
Eles Alavedra
Intèrprets:
Anna Sabaté
Escenografia:
Eles Alavedra
Vestuari:
Mar Muñoz
Il·luminació:
Dani Gener
So:
Dani Gener
Sinopsi:

El desvetllament d’una papallona nocturna recrea fragments de l’obra literària de Virginia Woolf on l’esforç per mantenir-se honesta en l’ofici d’escriptora la duu a qüestionar-se la responsabilitat que s’ha d’assumir respecte a qüestions socials, des de reclamar un accés democràtic a l’ensenyament fins a una convivència més poètica.

Expressat en un to que oscil·la entre una intimitat susceptible al predomini de la violència de l’entorn i un humor que ens fa de mirall amb elegant ironia.

L'espectacle s'integra en cicle Àtriumlab

Crítica: El desvetllament d'una papallona nocturna

13/10/2015

Anna Sabaté es transforma de forma molt convincent i intensa en Virginia Woolf, i ens fa partícips del seu pensament,

per Ramon Oliver

Ha arribat l’hora de tornar a casa. Després d’una vetllada social, d’un sopar ple d’invitats més o menys brillants als quals sembla agradar força aquesta mena de reunions en què sempre hi ha lloc per deixar anar una frase enginyosa, Virginia Woolf – o com a mínim, aquest alter ego de la magnífica escriptora interpretat amb intensa precisió per Anna Sabaté- es disposa a anar-se traient la seva roba de nit de festa. I ho fa convertint l’acte de desprendre’s  d’aquelles peces de tela que només s’ha posat per acudir a un acte en el qual evidentment no s’ha sentit massa a gust, en quelcom que també en té alguna cosa de striptease emocional: quan més mudada es troba Virginia, més s’adrecen les seves paraules a assenyalar amb un punt d’ironia la incomoda sensació encotillada que li provoquen aquesta mena de reunions. I quan més peces de tela cauen a terra, més s’endinsa l’escriptora pel territori de les seves pròpies pors, records torbadors,  inseguretats i dubtes sexuals, i més ens permet conèixer les seves idees sobre el món que l’envolta, sobre la cultura, l’art, i sobre el paper que les paraules i la creació han de tenir a l’hora d’empenya la transformació d’aquest món. Tot plegat, mentre es permet fins i tot jugar una mica amb les fascinants aigües d’un riu que, com sabem, amb els temps s’acabaria empassant la seva vida per pròpia decisió.

L’espectacle d’Eles Alavedra opta per una encertada sobrietat  , i l’espai de la representació resulta alhora prou íntim com per a que no sigui necessari forçar encara més la intimitat: en aquest sentit, potser sobra una mica aquell fragment del muntatge en el qual Woolf/Sabaté es salten totes les distàncies per tal de barrejar-se amb el públic i interpel·lar l’ho directament, com si calgués  remarcar així la vigència de les reflexions de Woolf . I no cal: aquesta vigència i la potència del seu pensament, no precisen altra reforç que la mirada que de cop s’entela de llàgrimes, el mig somriure dibuixat a la boca i l’exacta modulació de les paraules amb que Sabaté dibuixa a Woolf. Una interpretació que ve a afegir-se a la temporada d’excel·lents monòlegs amb rostre de dona que darrerament estan passant per la nostra cartellera.