El fantasma de Canterville

Teatre

informació obra


Direcció:
Josep Maria Mestres
Intèrprets:
Joan Pera, Pep Sais, David Olivares , Betsy Túrnez, Elisabet Casanovas, Òscar Castellví
Escenografia:
Pep Duran
Vestuari:
Nina Pawlowsky
Il·luminació:
David Bofarull
So:
Jordi Bonet
Caracterització:
Toni Santos
Ajudantia de direcció:
Israel Solà
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí


L’empresari nord-americà Hiram B. Otis es trasllada juntament amb la seva família a un antic Castell prop d’Ascot, Anglaterra. Lord Canterville, propietari anterior de la mansió, adverteix els nous habitants que el fantasma de Sir Simon de Canterville vaga per la casa des que va assassinar la seva esposa, Lady Eleonore. 
Però els nous inquilins, el senyor Otis, la seva esposa Martha i la seva filla Virginia, no fan cas de l’advertència, sinó que es burlen constantment d’ell, tot i que el fantasma intenta pertorbar la pau de la família per activa i per passiva, per mantenir la seva reputació i el seu honor. 

Crítica: El fantasma de Canterville

23/07/2018

Pera de Canterville

per Ferran Baile

Divertida mixtura entre Oscar Pera i Joan Wilde. A diferencia de l´anterior muntatge, L´avar (Teatre Goya, 2016), en que Joan Pera es va posar dins la pell del personatge de Molière, en aquesta adaptació de Joan Yago de la famosa obra de Wilde, el fantasma de Sir Simón de Canterville és qui queda en part absorvit per la personal i irresistible comicitat de l´actor. Una versió amable, que busca arribar a tots els publics (a partir de 12 anys, vaig portar el meu net que té just aquesta edat i s´ho va passar força bé), situada en un únic marc escenogràfic, la sala d´armes i l´escalinata del Castell, i que compta amb un sòlid repartiment on tots en un conjuntat treball col.lectiu tenen els seus moments de lluiment.


L´obra original i l´adaptada

Oscar Wilde va escriure aquest exitós relat breu, en forma de conte, el 1887 i el va publicar a una revista, Lord Arthur Saville´s crime and other Stories. En ell feia una decidida crítica de la societat estadounidenca de nous rics, des de la òptica anglo-irlandesa i a la vegada de la decadent i hipòcrita aristocràcia britànica que no deixaria de criticar en cap de les seves obres. Joan Yago (Barcelona, 1987, You say Tomato, Bluf, Un lloc comú, La Nau dels Bojos..), reescriu l´obra i situa l´acció desprès de la Segona Guerra Mundial a les portes de l´inici de la Guerra Freda. Es situa doncs en aquest context la critica dels nous estadounidencs (opulents, materialistes, poc o gens cultivats culturalment), decidits a comprar tot allò que els hi sona a historia per a convertir-ho en un rentable parc d´ atraccions i de la societat aristocràtica britànica, en plena decadència i decidida a vendre el que sigui per tal de salvar les seves penúries econòmiques. La dramatúrgia està ben construïda però es nota a faltar les pinzellades que defineixen d´una forma més profunda la psicologia dels personatges. Per dir-ho d´alguna manera, tot queda massa “light”, si bé es conserva el parlament final del fantasma, en el que Wilde posa l´accent on toca i anima a pensar i enfrontar-se a normes i tradicions anquilosades.

El repartiment

David Olivares (Barcelona, 1972), demostrant les seves sòlides virtuts de comediant, lluny dels seus personatges histrionics a Polonia, dona vida al magnat americà Hiram Otis, i Betsy Túrnez (actriu i productora de cinema amb una ampli currículum televisiu), regulant amb força encert les seves histèries i els seus divertits desmais, interpreta a la seva dona, Martha Otis. Per la part jove, la juvenil i encantadora Elisabet Casanovas (Barcelona, 1994,recent sorgida de la sèrie Merlí), dona vida a la filla, Virginia Otis, la única lúcida de tot el grup i que es rebel.la contra tradicions, prejudicis i convencionalismes i Òscar Castellví (Sabadell, 1985, Projecte T-6 TNC), és un encertat nebot de Lord Canterville, pusil.lànim i timorat. El veterà Pep Sais (Barcelona, 1951), es desdobla en dos personatges, Lord Canterville i la tivada governanta del Castell i coneixedora del seu secret, Marigold Umney, que és qui tindrà les més hilarants converses amb el Fantasma, òbviament interpretat pel gran Joan Pera (Mataró, 1948).

Joan Pera va estudiar a l´Institut del Teatre, llavors encara al carrer Elisabets a mitjans-finals dels anys 60. Qui aquí escriu, estudiava just dins una promoció posterior, i per tant va tenir ocasió de gaudir de les seves magnifiques interpretacions (tant a l´Institut, com immeditament desprès ja com a professional), tant dels clàssics, com del teatre contemporani, personatges dramàtics i còmics. L´he anat seguint al llarg de la seva llarga, llarga i fructífera trajectòria. Ningú pot posar en dubte la seva gran categoria com actor, aconseguint interpretar personatges ben diversos amb una gran naturalitat i credibilitat i en l´apartat còmic creant un estil personal absolutament encantador i entranyable. Aquesta naturalitat, proximitat i humanitat ha estat sempre present dins com fora de l´escenari.  Un gran actor i una gran persona.


El director

Josep María Mestres (Calaf, 1959), ha estat el director. Ja va formar equip amb Joan Pera amb el més aconseguit espectacle de L´Avar, i ja habia portat a l´escenari dos obres d´Oscar Wilde, anteriorment, Un marit ideal (2009-Teatre Goya) i El ventall de Lady Windermere (2007-TNC). Ha dirigit més de 50 muntatges (Un mes al camp, Almuerzo en casa de los Wittgenstein, Nit de Reis, La casa dels cors trencats.., sols per citar els més recents, estrenats al TNC i al Teatre Romea). També ha treballat com a actor a set muntatges, ha esat membre fundador de la Companyia Krampack (1994-97) i director-fundador de l´Aula de Teatre de l´Universitat Pompeu Fabra (1995-99).


El fantasma de Canterville al cinema

El 1944, va ser portat al cinema per primera vegada amb el gran Charles Laughton com a protagonista, amb la jove Margaret O´Brien i Robert Young, entre els altres protagonistes i dirigida per Jules Dassin (Rififí, Topkapi, La ciudad desnuda, Fedra..). El 1996, en tenim registrada una nova versió amb Patrick Stewart i Neve Campbell com a protagonistes. El 2005, en tenim una versió alemanya dirigida per Isabel Kleefeld amb vistosos efectes especials i dirigida al públic familiar.

Pel que fa al llibre es pot aconseguir fàcilment en diverses versions a qualsevol de les grans llibreries.

Text : ferranbaile@gmail.com



L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial