El florido pensil (nenes)

Teatre

informació obra


Direcció:
Mireia Gabilondo, Chema Cardeña
Intèrprets:
Roser Batalla, Lloll Bertran, Victòria Pagès, Mireia Portas, Isabel Rocatti
Autoria:
Chema Cardeña
Sinopsi:

El florido pensil - nenes és la història del dia a dia de cinc noies sotmeses a l’absurda i il·lògica brutalitat del sistema educatiu que va dominar l’Espanya de la postguerra. L’escola és el reflex de la societat i de la seva ideologia dominant, i aquesta ideologia havia decidit posar al dia el més profund patriarcat medieval, i portar-lo a les seves últimes conseqüències. 

La dona va ser el principal objectiu de l’empresa moralitzadora, doncs resultava que estava naturalment destinada al matrimoni i a les labors domèstiques. La seva carrera professional havia de ser la de formar una família i tenir prole, i en això es posaven d’ acord pràcticament totes i tots: la mestra, el capellà, els pares, els moralistes, les cupletistes, les escriptores de novel·les roses, i fins i tot les professores de gimnàstica, si m’apuren. 

En tots els escenaris de l’acció es veurà reflectit, de vegades a les clares, de vegades mitjançant retorçades marrades, que només existien dos tipus de dones: les decents i les altres.

Crítica: El florido pensil (nenes)

05/03/2016

passats presents

per Francesc Massip

Si algú no s'explica com és possible que els neofranquistes i els neofalangistes segueixin tenint vots fins i tot entre les classes mitjanes i la gent humil, només cal que vagi a veure "El florido pensil", ara en versió femenina, i podrà comprovar com s'ha rentat el cervell de la població durant quaranta anys en les madrasses del feixisme espanyol i com s'ha seguit aplicant detergent en la vergonyant transició o, millor, perpetuació encoberta dels valors de la dictadura. Tots els deliris del nacionalcatolicisme segueixen fent forat en l'educació, sobretot gràcies a les reformes dels cap verds (pura alopècia mental) i a la Brunete mediàtica que cada cop té més adeptes i brama més fort des dels budells de la caverna. La reformulació de l'obra centrada ara en les nenes ha resultat tot un encert, particularment per les brillants actuacions d'aquest repòquer d'actrius que fan per torns de nenes submises lobotomitzades a l'escola i d'autoritats castradores (mestra, monja, capellà, inspectora de la sección femenina de la 'FET y de las JONS')... Divertiment assegurat i alhora recordatori de les atrocitats comeses per aquell sistema educatiu que, a totes les viltats conegudes, hi afegia el relegament de la dona a les funcions d'esclava reproductora sense drets ni paraula. I mentrestant aquests que s'omplen la boca amb "l'estat de dret", mai no han intentat redreçar de debò la torta i corcada estructura de l'estat franquista. Cal tot l'humor del planeta per conjurar aquell passat que encara és massa present per a vergonya pròpia i aliena.  

Trivial