El gran llibre màgic

Familiar | Musical

informació obra


Intèrprets:
Albert Gràcia, Mariona Ginés, Cristina Murillo, Enrique Pérez Mata, Antonio del Valle, Gabriel Buitrago
So:
Alejandro Aparicio
Il·luminació:
Rafel Gràcia
Direcció:
Albert Gràcia
Companyia:
Companyia T-Gràcia
Autoria:
Agatha Christie
Traducció:
Marga Parrilla
Sinopsi:

El Gran Antonelli i Luiggi Il Castratti son dos xarlatans del S. XIX obstinats en la guarició d’absolutament tot utilitzant els elixirs de la seva pròpia creació. En aquest primer lliurament de la trilogia, el tàndem de farsants s'embarcarà en una missió plena d'aventures; hauran d'introduir-se (literalment) en el Gran Llibre Màgic que ha estat fetillat per la malvada Virus i aconseguir que els personatges dels contes tradicionals deixin de patir alteracions provocades per aquesta conjura.

Ho aconseguiran?  Paraula de Xarlatà!

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: El gran llibre màgic

21/12/2015

Com en tota aventura de gènere fantàstic, cal enfrontar el bé i el mal

per Andreu Sotorra

De virus n'hi ha de moltes menes. Però si abans només es coneixien els que produïen infeccions corporals, ara són capaços de capgirar el món i complicar la vida dels terrícoles des de les entranyes dels ordinadors, els smartphones o les tauletes digitals. Per això, en aquesta aventura de gènere fantàstic de la companyia T-Gràcia, hi ha una fusió volguda del concepte "virus" perquè els espectadors als quals s'adreça de segur que els relacionen més amb els que se'ls colen als ordinadors que no pas amb els que els provoquen mocs i febre.

L'espectacle té un aire de pista de circ tot i que està pensat per a un escenari convencional. D'entrada, dos xarlatans amb capa i barret de copa sorgits del segle XIX són els encarregats de crear l'escalfor entre la tarima i la platea. Hi ha aquestes i altres interrelacions entre escenari i públic.

Com se sap, els xarlatans són —o eren— aquells que anaven amb carruatges per places de pobles i ciutats oferint els seus elixirs més extraordinaris, els més populars dels quals eren els que feien créixer el cabell, amb l'afegitó que si se'n compraven dos flascons et regalaven una pinta de garantia.

Aquí, els xarlatans en qüestió, que artísticament es fan dir el Gran Antonelli i Luigi Il Castratti —com una parella de clowns sense que n'exerceixin—, topen amb la sorpresa d'un llibre que parla. I si bé ja se sap que els llibres parlen —i, si no, només cal espiar les biblioteques o les llibreries i veure les converses que tenen d'amagat amb els bibliotecaris i els llibreters— en aquest cas, el llibre protagonista no només parla sinó que es queixa perquè té un virus estrany que el fa estar malalt i que de moment els xarlatans confonen amb un vulgar constipat. Serà després que s'adonaran que la reacció del virus —no pas ambiental sinó informàtic— s'ha apoderat del llibre i les històries que conté capgiren tots els personatges fent-los moure i actuar com si estiguessin pitof: un gat amb botes fora de conte, una caputxeta que parla al revés, un dràcula que confon la melmelada amb la sang... (...)