El joc de l’amor i l’atzar

Teatre

informació obra


Autoria:
Pierre de Marivaux
Traducció:
Salvador Oliva
Direcció:
Josep Maria Flotats
Escenografia:
Ezio Frigerio
Vestuari:
Franca Squarciapino
Il·luminació:
Albert Faura
Composició musical:
José Antonio Gutiérrez
Ajudantia de direcció:
Pep Planas
Intèrprets:
Enric Cambray, Àlex Casanovas, Rubèn de Eguía, Guillem Gefaell, Vicky Luengo, Bernat Quintana, Mar Ulldemolins
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Sinopsi:

Mig segle abans de la Revolució Francesa, l’extraordinari grau de refinament amb què s’expressa la llengua de Marivaux s’endinsa en territoris d’indefinició, incerteses i esterilitat que preludiaran un final d’època a l’hora d’entendre el llenguatge en les relacions humanes, i, de retruc, la manera de concebre la col·lectivitat.

En un moment en què la raó pràctica burgesa comença a revolucionar la manera d’entendre els codis socials, el marivaudage és un cant de celebració a la galanteria amorosa que explora els equilibris entre l’art popular de la Commedia dell’Arte i la llengua aristocràtica de saló, i construeix uns laberints que amaguen ombres entre les quals bateguen algunes de les principals tensions del seu temps.

En aquesta comèdia de Marivaux, la més coneguda de l’autor, l’aparent transgressió de les fronteres de classe s’acaba convertint en un ball de disfresses en què el veritable protagonista és el paper de l’educació com a pedra angular en la construcció de la societat moderna.


Crítica: El joc de l’amor i l’atzar

08/05/2014

Flotats torna a Catalunya amb un autor francés

per María José Ragué

Es difícil fer una crítica de "El joc de l'amor i de l'atzar" de Marivaux, estrenada al TNC i dirigida per Josep Maria Flotats. Al retorn de Flotats al TNC només es pot posar un 10. De l'obra escollida, "El joc de l'amor i de l'atzar" de Marivaux, es podria dir que quan Flotats encara estava a la Comédie Française feia un Marivaux, si no m'erro "La seconde surprise de l'amour". És a dir, és un autor que li agrada i coneix molt bé. I tenint en compte que contava amb els actors de la Companyia Jove del TNC, els papers eren adients per un grup de joves actors. Un embolic amorós que van estrenar els comediants italians a l'Hôtel de Bourgogne i que segons el teòric teatral Pâtrice Pavis té un caire contemporani...Jo em veig incapaça de qualificar aquest espectacle. Un 10 per Flotats, per la seva tornada, per la seva direcció. Una qualificació molt més baixa pel poc interès que desperta l'obra entre nosaltres.Un 9 pel partit que ha sabut treure dels actors, alt per Mar Ulldemolins, fora de qualificació Alex Casanovas, que ja havia treballat fa dècades amb Flotats. un 10 per l'escenografia d'Enzo Frigerio i pel vestuari i per la llum i per la música, per tot el to de gran espectacle (excepte el so que quan se suposa que tronava al escenari jo vaig pensar que hi havia tempesta fora) El públic, a vessar, va aplaudir molt el retorn de Flotats. Però no s'interessava massa pel espectacle, clar que estava bé que fos un clàssic, clar que era "normal" que fos francés...Jo posso un 10 al retorn de Flotats, i espero que ens faci més coses a Barcelona, també al TNC i també m'agradaria molt veure'l actuar.