El mar: visió d'uns nens que no l'han vist mai

Teatre | Nous formats

informació obra


Autoria:
Xavier Bobés , Alberto Conejero
Intèrprets:
Xavier Bobés , Sergi Torrecilla
Direcció:
Xavier Bobés, Alberto Conejero
Dramatúrgia:
Alberto Conejero
Escenografia:
Pep Aymerich
Vídeo:
Albert Coma
Il·luminació:
Julià Carboneras
Sinopsi:

Una delicada peça de teatre d’objectes basada en les redaccions d’uns nens que no han vist mai el mar.

Aquesta és la història d’una promesa que no es va poder complir, la que va fer un mestre als seus alumnes. El mestre era Antoni Benaiges. Els alumnes eren els nens i nenes de l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un poble de la província de Burgos. La promesa la va fer un dia d’hivern de l’any 1936. Els va prometre el mar.

___________________________________________________________________________________________________

L'any 1934 el jove mestre català Antoni Benaiges arriba a l'escola rural de Bañuelos de Bureba, un petit poble de Burgos. Pocs mesos després paga de la seva butxaca una empremta i un gramòfon. Des d'aquell mateix any, els nens i les nenes publiquen les seves emocions, somnis i pensaments.

El mes de gener de 1936, els nens i les nenes publiquen El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca. El quadern «conté, en format de vers, més que de prosa, les expressions dels escolars de com s'imaginen el mar, les seves pors i els seus somnis». El mestre els promet que aquell mateix estiu els portarà a Catalunya perquè coneguin el mar. El 25 de juliol de 1936 Benaiges és afusellat. La promesa del mestre ja no es podrà complir.

La peça –fruit de la nostra primera trobada com a creadors– proposa un dispositiu en el que els objectes, el poema i el material documental conviuen sense jerarquies.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: El mar: visió d'uns nens que no l'han vist mai

08/11/2022

Documental teatral impecable

per Josep Maria Viaplana

Vist el divendres, 4 de novembre de 2022 al Teatre de Lloret de Mar.

El títol d'aquesta obra, ens dirigeix cap a la promesa d'un mestre de poble, que va demanar als seus alumnes que fessin un escrit sobre el que pensaven o sabien del mar, ja que cap hi havia estat mai, perquè ell mateix els hi volia dur aquell estiu... Però en realitat, ens parla de dues coses fonamentals: la vocació d'ensenyar, especialment als infants, i l'educació com a eina per a fer sortir les persones d'aquella 'España profunda' de la ignorància secular, a través de les escoles de la República. I com una espasa de Dàmocles, les dates a la pissarra de la classe van acostant-nos a aquell fatídic 18 de Juliol del 1936...

Teatralment, la peça podria descriure's com un monòleg (molt ben) il·lustrat, amb objectes, imatges projectades i, sobretot, com una càmera va enfocant aquells petits mons, que només es trenca, un moment, per un altre monòleg, de l'actor que ha fet de manipulador (i operador de càmera) durant la resta de l'espectacle. Cal dir que la utilització del vídeo està molt ben resolta. Les imatges (reals, de nens i nenes reals, d'un mestre real) molt ben triades i la composició audiovisual, de fons, serveix com a escenari de tots dos intèrprets, el mestre que ens explica la història en primera persona, i el que ens la va il·lustrant.

Un espectacle de memòria històrica, de tall documental, molt emotiu, dramàtic com ho va ser la història, i necessari per a no caure en l'emblanquiment de tot el que va passar aquells anys al país. Potser podria haver tingut una mica més de dinamisme dramatúrgic, i no dependre tant d'una sola veu, però la feina de documentació que queda palesa darrere d'aquest treball, no deixa lloc a dubtes.