El Petit Príncep, el musical

Musical

informació obra


Direcció:
Àngel Llàcer
Direcció Musical:
Manu Guix
Composició musical:
Manu Guix
Escenografia:
Jordi Queralt i Tatiana Halbach, Desilence Studio
Il·luminació:
Albert Faura
So:
Roc Mateu
Caracterització:
Amadeu Ferré
Vestuari:
Amadeu Ferré
Coreografia:
Xavi Duch
Ajudantia de direcció:
Daniel J. Meyer
Producció:
Turruà Llàcer S.L., La Perla 29
Intèrprets:
El Petit Príncep, Àngel Llàcer, Elena Gadel /Diana Roig, Marc Pociello, Xavi Duch
Adaptació:
Marc Artigau i Àngel Llàcer
Sinopsi:

El musical "El Petit Príncep" és una història que coneixes des de sempre explicada d’una manera que mai has vist abans. L’espectacle que presenten Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29 combina música, cançons d’estils diversos, intèrprets, so de 360º i una escenografia visual espectacular (mappings, projeccions, animacions, ...) creada amb tots els detalls que transporta l’espectador des del desert fins a l’herba, passant per l’asteroide B 612, el planeta del rei o el món del geògraf. 

El musical "El Petit Príncep" és un espectacle creat per a nens de totes les edats, des dels 4 fins als 100 anys, que ens apropa d’una manera única a la narració de Saint-Exupéry.

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria d'espectacle teatre familiar.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: El Petit Príncep, el musical

19/12/2014

El musical imprescindible d'un clàssic

per Víctor Giralt

Àngel Llàcer, Manu Guix i Marc Artigau –amb una ajuda de La Perla 29 en la producció- l’han clavat. Han aconseguit un musical d’ ’El Petit Príncep’ –diuen que el primer, en sentit estricte de la paraula musical- que no avorreix als petits –i no és fàcil captar l’atenció d’aquests durant hora i mitja- i entendreix els grans. Les cançons, sobretot, estan molt ben trobades, sintetitzen l’ànima dels personatges que va coneixent el Petit Príncep en el seu viatge –la meva preferida, la del broker, amb ritme in crescendo i un audiovisual numèric obsessiu-, i estalvien als més menuts la comprensió de passatges foscos o massa transcendentals (aquesta lectura, els adults, ja la coneixen).

Capítol a destacar és el treball de projeccions, modern, agosarat,  però respectuós amb les il·lustracions de l’original (que no ho oblidem, eren un tot amb el text). Un allau visual que esdevé suggerent i imaginativa escenografia, plena de màgia colorista.

El ‘playback’ no és potser, l’opció més desitjable per a un musical, però els petis això no ho perceben, i a més, la presència de músics en directe hauria suposat una innecessària complicació d’un muntatge, ja de per si, tècnicament molt arriscat. El joveníssim protagonista Guillem Martí (amb papers anteriors a ‘Els Miserables’, per exemple) és un valor com a cantant, per bé que, com a actor, té encara camí per recórrer. Elena Gadel està fantàstica encarnant la rosa de la qual té cura el petit príncep, i Marc Pociello i Xavi Duch excel·leixen desdoblant-se en múltiples personatges. Llàcer –hàbil recaptador televisiu que inverteix en teatre- és un aviador (i narrador-autor) eficient, que reparteix joc sense afany de protagonisme superflu.

Famílies: és el must d’aquestes vacances nadalenques. I us ho diu algú que no és gens fan dels musicals.


Trivial