El Preu

Teatre

informació obra


Traducció:
Carme Camacho
Direcció:
Sílvia Munt, Sabine Dahrendorf
Intèrprets:
Pere Arquillué, Ramon Madaula, Lluís Marco, Rosa Renom, Hervé Costa
Escenografia:
Enric Planas
Vestuari:
Antonio Belart
Il·luminació:
Kiko Planas (aai)
So:
Jordi Bonet
Vídeo:
Raquel Cors, Daniel Lacasa
Ajudantia de direcció:
Daniela Feixas
Producció:
Grec 2016 Festival de Barcelona, Bitò Produccions
Estrena:
Grec 2016
Sinopsi:

En Víctor i l'Esther, la seva dona, convoquen el germà del primer, en Walter, a la casa on van viure amb els seus pares durant la infantesa. En Víctor és un policia que està a punt de retirar-se i el germà, un cirurgià d'èxit. S'han trobat perquè l'edifici s’ha d’enderrocar i esperen un taxador que els dirà el preu dels mobles de la família que encara omplen les habitacions.

Són a les golfes, examinant els objectes dipositats sota una capa de pols, però aquestes velles andròmines no són l'única cosa que hi ha a la casa: també hi ha una pila de records, fantasmes que faran pensar els protagonistes en com podrien haver estat les coses si, en cert moment, haguessin pres unes altres decisions.

Rosa Renom, finalista en la categoria d'actriu de repartiment. Premis de la Crítica 2016

Crítica: El Preu

13/07/2016

Arthur Miller a la catalana

per Andreu Sotorra

Som a Nova York, però la història penetra de seguida en la pell i l'ànima de la tribu familiar de cada espectador, sigui d'on sigui. ¿Qui no ha viscut de prop o no en sap alguna cosa d'algun conflicte d'herència que ha esqueixat o malferit una família? I dic Arthur Miller a la catalana no només per això sinó també perquè la versió de Neus Bonilla i Carme Camacho és d'una exquisidesa lingüística tant en la forma com en el fons perquè sap alternar un discurs profund, que Arthur Miller ja serveix en safata com si fos senzill i quotidià, amb expressions, maneres de dir i un argot casolà que no encotilla gens ni mica l'acció sinó que, ben al contrari, l'aproxima als espectadors i els arrossega a manera que avança l'acció.

Aquesta exquisidesa lingüística, afegida a un quartet interpretatiu de primera fila, s'arrodoneix amb la mà destra de Sílvia Munt, poc freqüent en la maroma de la direcció teatral, i que com el pintor quan acaba una tela, sembla que hagi acolorit cadascun dels personatges amb les pinzellades del to i la caracterització més adequats. Una direcció feta amb rigor teatral, sí, però que deixa entreveure també una mirada escrutadora d'ull de càmera, que és per on Sílvia Munt es mou últimament. Una combinació perfecta. (...)

I parlant d'humor, cal començar per encimbellar el que desprèn amb una extraordinària naturalitat el veterà actor Lluís Marco, amagat aquí sota la llarga barba i una lleugera gepa d'home d'edat, el taxador de mobles vells i antiquari a la reserva, el vell jueu de nom Solomon, que manté el seu paper de personatge al marge —els seus mutis no són res més sinó arthurmillerianes estratègies teatrals—, veu de la consciència i observador extern, en el conflicte que es desperta entre els dos germans que no s'han vist durant els últims setze anys i la dona del petit, Víctor, que ja ratlla la cinquantena, en un moment que cal treure's del damunt el lot de mobles nobles heretats dels pares, ja morts, i guardats a les golfes de l'antic pis pairal de l'edifici que ha de ser enderrocat. Un dels millors papers de Lluís Marco que deixarà la imatge del vell Solomon en la memòria dels espectadors per molt de temps. (...)

Els duels a dos són una de les claus de l'obra «El preu» d'Arthur Miller: el que manté el frustrat policia Víctor amb la seva dona Esther —una altra intervenció plena de matisos i energia que espargeix a pessigades, escena a escena, l'actriu Rosa Renom—; el que manté Víctor amb el vell taxador Solomon; el que manté amb el germà gran, Walter... Uns duels, però, que, com en un combat amistós i esportiu, no són mai a mort, ni tan sols a ferida oberta, en tot cas, duels de petites esgarrinxades, però que deixen senyals per a tota la vida en cadascun dels tres integrants de la família. (...)