El professor Bernhardi

informació obra



Adaptació:
Lluïsa Cunillé
Intèrprets:
Jordi Andújar, Manel Barceló, Roger Casamajor, Pep Cruz, Rubèn de Eguía, Guillem Gefaell, Oriol Genís, Lluís Homar, Joel Joan, Joan Negrié, Albert Pérez, Albert Prat, Sílvia Ricart, Jacob Torres
Vestuari:
Maria Araujo
Escenografia:
Lluc Castells, Jose Novoa
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
Ajudant de direcció:
Albert Arribas
So:
Jordi Bonet
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Autor:
Arthur Schnitzler, Andrés Sopeña Monsalve
Direcció:
Fernando Bernués
Sinopsi:

Un text extraordinari mai estrenat a Catalunya amb un repartiment de luxe.

En un hospital universitari, la decisió complexa d’un metge desencadena un seguit de conseqüències que faran trontollar tots els estaments polítics i religiosos d’un país obligat a posicionar-se. Una adaptació d’aquest clàssic extraordinari de 1912, prohibit durant molts anys a Àustria.

Edat recomanada: a partir de 16 anys

Premi de la Crítica 2016 categoria actor (Lluís Homar)

Premi de la Crítica 2016 categoria adaptació/dramatúrgia (Lluïsa Cunillé)

Finalista en la categoria d'espectacle Premis de la Crítica 2016

Manel Barceló, finalista en la categoria d'actor de repartiment. Premis de la Crítica 2016

Lluc Castells i Jose Novoa, finalistes en la categoria d'espai escènic. Premis de la Crítica 2016

Crítica: El professor Bernhardi

16/02/2016

Una admirable defensa de la dignitat

per Toni Polo

El professor Bernahardi, director d’una prestigiosa fundació mèdica, es fica en un dilema de conseqüències enormes. Nega a un capellà que entri a donar l’extremunció a una jove afectada d’una estranya malaltia: és irreversible, li queden hores, potser minuts de vida, però ella se sent forta, sana i només pensa a tornar a casa. La polèmica està servida. El posicionament de Bernhardi aixecarà una polseguera que acabarà amb el doctor sentenciat. Els defensors i els acusadors obriran un debat que no deixa indiferent.

Arthur Schnitzler ambienta l’obra al 1912, quan Viena era el centre mèdic més important del món, una època on els valors morals eren prou rellevants com per desencadenar dues guerres mundials. Bernhardi és jueu (vet aquí un dels tòpics més polèmics de fa un segle) i aquesta condició accelera els pros i els contres a la seva negativa, que el professor argumenta amb clarividència davant dels corrents imperants, més moralistes i més intransigents.

Però si bé la dramatúrgia (que retalla lobra original a més de la meitat) es manté fidel al guió original, veiem els personatges vestits impecablement, moderns, fent servir portàtils, utilitzant telèfons actuals... Una picada dull al fet que els problemes de fa un segle persisteixen avui en dia? El plantejament recorda les dues versions dUn enemic del poble que hem pogut veure aquestes darreres temporades al Lliure i a la Muntaner. Un científic que senfronta als valors duna època en defensa de la ètica; en aquests casos lobra també es podia viure en el present, sense necessitat de tocar una coma del text dIbsen.

La polèmica es desenvolupa en una Sala Gran del TNC enorme i alhora minimalista, una escenografia encertada i impactant (tan en la primera part, en què representa un hospital, com en la segona, quan esdevé la casa del professor...) i amb un elenc carregat de grans noms capitanejats per Lluís Homar. Tot funciona. Tot i així, hi ha una certa rigidesa (buscada, segur) en algunes interpretacions i, posats a retallar (lobra original durava cinc hores, aquesta, dues i mitja) ens hauríem pogut estalviar algun personatge i donar més pes a daltres, com és el cas del periodista, poc creïble en certes ocasions, potser per la retallada, o ladvocat defensor. (I una crítica molt personal i infantil, si voleu, però els noms alemanys dels emèrits protagonistes poden arribar a confondre.)


Trivial