La Pilar i la Carme van viure i treballar tota la vida en una de les colònies tèxtils que van florir, a finals del segle XIX, a les ribes dels nostres rius. Tot i que les colònies van anar tancant a partir de la dècada dels 80 del segle passat, la Pilar i la Carme, d’alguna manera, encara són allà. Amb elles, reviurem el dia a dia d’aquesta mena de món en miniatura que eren les colònies, tot resseguint els més de cent anys d’història que van transcórrer mentre encara funcionaven. Veurem passar la “Història” en majúscula mentre ens ocupem de les “petites històries” sovint oblidades o menystingudes, tot i que són imprescindibles per entendre realment una època. La Pilar i la Carme donaran veu, doncs, a les “petites històries” de les diferents generacions de dones que van ser el motor de les fàbriques i també de la vida a les colònies.
Inspirat en el libre d’Assumpta Montellà.
Precisa i il·lustrativa mirada sobre les dones treballadores a les colònies tèxtils que van anar naixent a les ribes dels nostres rius a finals del segle XIX i que han perviscut fins a finals del segle XX. Més de cent anys d´història dins de l´HISTORIA desfilen per l´escenari, on dues actrius ens introdueixen a la seva vida quotidiana, sota el soroll habitual i ensordidor dels telers. Elles dues, desdoblant-se en múltiples personatges de diverses generacions, ens introdueixen al món tancat i en el viure dia a dia i al llarg de la Historia de les colònies industrials. Les llums i les ombres d´un món indispensable per conèixer el desenvolupament de la societat catalana, vist des del sentir de la dona, element bàsic i poc valorat, com de costum i motor imprescindible a les fàbriques.
Notable espectacle teatral, ficció basada en històries reals, concebut des de l´absoluta i difícil senzillesa, dues magnífiques actrius (María Casellas i Andrea Portella), dins d´un espai vuit, sols habitat per una mena de paquet neutre embolcallat, sobre el que es construeix l´esquema d´una colònia industrial amb maquetes de format mitjà.
Màxima expressivitat amb els mínims elements. Un encert del director Ferran Utzet amb la complicitat de l´escenògraf i mestre titellaire Martí Doy, la precisa dramatúrgia d´Anna Maria Ricart i un magnífic espai sonor de Guillermo Rodríguez.
L´ actriu i cantant María Casellas va ser qui va tenir la idea original de portar a escena i es la productora del muntatge, inspirant-se en el llibre homònim d´Assumpta Montella i en els records que tenia d´infantesa. Ella es nascuda a Gironella i te molt present la colònia industrial que va estar ubicada en aquesta zona del Berguedà.
Aquest espectacle va ser estrenat al Teatre Kursaal de Manresa, el 2020 i ara al Círcol Maldà (gener 2022). Ja porta més de 50 actuacions en gira per Catalunya. www.elmalda.cat/el-silenci-dels-telers
Qui es qui dins del soroll i els silencis dels telers
Maria Casellas, té una llarga experiència teatral i musical, havent cultivat estils molts diversos (teatre de text, musical, teatre físic, titelles i teatre d´objectes, cant coral a capel.la, teatre familiar). Ha treballat a companyies com Comediants i Inspira Teatre; va protagonitzar el cabaret evocador del Far-west, Johnny&Viena, inspirat en la pel.licula Johnny Guitar); ha format part del quartet vocal femení Delikatessen, i ha estat dirigida per Alex Rigola, Jordi Purtí l Joan Maria Segura entre d´altres). www.mariacasellas.net
Andrea Portella es llicenciada en Art Dramàtic per l´Institut del Teatre de Barcelona. Té una intensa trajectòria teatral, fomant part d´Els Pirates (El somni d´una nuit d´estiu-Espai Brossa), dirigida per Ramón Simó, a Purga (TNC), i formant part de muntatges de La Perla-29, Teatree del Raval, Almeria Teatre i Sala Flyhard. Tambe ha treballat al cinema i a la televisió, on destaca entre els principals personatges de la sèrie Les del Hoquei (TV3).
Ferran Utzet (Barcelona, 1977), ja ha destacat en altres muntatges com Sopa de pollastre amb ordi (2018-premi butaca al millor espectacle) i Esperant a Godot (Sala Beckett, 2019). A mes va ser ajudant d´Oriol Broggi-La Perla 29, durant quatre anys.
Anna Maria Ricart (Barcelona, 1968), autora de Barbes de balena-Maldà,2017 i Flors carnívores, Tantarantana i Atrium-2017, i moltes destacades adaptacions, que li han valgut, el premi Max, entre d´altres.
Assumpta Montella (Mataró, 1958), es una historiadora i escriptora coneguda especialment pel seu primer llibre, La maternitat d´Elna (2005), al que hi ha seguit prop de deu publicacions més, entre elles El silenci dels telers, ser dona en les colònies tèxtils catalanes (2012), El setè camió, el tresor perdut per la República (2007) i i 115 dies a l´Ebre, el sacrifici d´una lleva (2014).
Les colònies industrials a Catalunya
Les colònies industrials van néixer al Regne Unit el segle XVIII. Conegudes com a Company Town, amb motiu de la revolució industrial i van registrar una bona empenta el segle XIX. A Catalunya es van expandir de mitjans a finals del segle XIX. En conjunt hi van haver 77, especialment a la riba dels rius Ter i Llobregat, on recollien les aigües per generar l´energia hidràulica com força motriu per fer funcionar la maquinaria. Si be les principals van ser tèxtils, també hi va haver de fabricació de paper, d´extracció de minerals, metal·lúrgiques i electroquímiques. Les comarques del Ripollès, Berguedà i Bages, van ser les mes destacades. Les colònies industrials tèxtils tenien una configuració singular i un característic sentit urbanístic (La casa del amo, prominent, els habitatges dels treballadors, l’església, l´escola i els serveis, hospital, comerç polivalent, teatre, espai esportiu. El amo i senyor propietari de tot exercia un paternalisme industrial, facilitant treball, assistència espiritual i clínica, educació i lleure. De fet copiava l´estructura feudal adaptada a l´era industrial i tot depenia del sentit mes o menys humanístic del patró i de l’església sempre present. Les colònies i el seu sistema social van entrar en decadència a partir del 1960, pel desig de les persones d´accedir a un habitatge pròpi, per les millores laborals a altres llocs fora de la colònia i pels nous estils de vida, a més de la determinant crisi de la filatura, aguditzada el 1976. Del 1980 al 1990 van tancar quasi tots les colònies. Actualment encara es poden visitar algunes, si bé ja no funcionen com a colònies. La mes ben conservada es la de l´Ametlla de Merola a la comarca del Bages.
Les colònies industrials a la literatura i la televisió
Son molts els llibres i també documentals i programes televisius i inclús pel·lícules que ens il·lustren o estan inspirats en les colònies industrials. Aquí en teniu uns quants....
La fàbrica, recull l´experiència durant 30 anys com escrivent a la fàbrica de filats de Roda de Ter, del gran poeta Miquel Martí Pol, Edicions 62-1970.
Olor de colònia, de Silvia Alcántara (2009), es una novel.la que evoca la vida en una colònia tèxtil del Llobregat als anys 50. Va ser portada a la petita pantalla en una mini-serie dirigida per Lluis Maria Guell, el 2013. Es pot trobar en DVD.
Les colònies industrials de la conca del Llobregat, 150 anys d´història, escrita per Rosa Serra i Albert Balcells. Diputació de Barcelona.
1001 curiositats de les colònies industrials, escrit per Pere Colomer Roma. Editorial L´Arca.
Terra de telers. Dirigida per Joan Frank Charansonnet. Docu-drama ubicat a les colònies tèxtils del Berguedà. 2021.
Text: ferranbaile@gmail.com