El temps. Quim Masferrer

informació obra



Autor:
Quim Masferrer
Intèrprets:
Quim Masferrer, partner d’escena: Agustí Rovira, veu en off: Òscar Dalmau
Escenografia:
Llorenç Corbella
Vídeo:
Sara Boldú
Assesor de moviment:
Sílvia Brossa, Martí Prades (coreog. cadira)
So:
Dani Tort
Il·luminació:
Cesc Pastor
Producció:
República de Guerrilla SL, Festival Temporada Alta 2012
Estrena:
Estrenat a Temporada Alta 2012
Direcció:
Ramon Fontserè
Sinopsi:

Li acaben de comunicar que li queden 90 minuts de vida. Una hora i mitja. 5.400 segons de batecs. Ni un més. No res i tot alhora.

Una hora i mitja de la més autèntica i plena llibertat que mai podrà gaudir un ésser humà. La llibertat de passar comptes, de dir de veritat tot el que pensa, de ser sincer per una vegada. La llibertat de saltar-se les normes polítiques, socials i morals. La lllibertat de qui no es pot empresonar, ni multar, ni imputar, ni castigar. La llibertat de riure´s del mort i de qui el vetlla.

Una hora i mitja d´intensa tristesa, de certesa de la mort, de comiats, planys, records, olors, amics, paisatges, amors...que mai més no sentirà. Desitjos insatisfets, tot allò que no ha pogut fer ni podrà fer mai. Un cúmul de ràbia, rancúnia, venjança... la llibertat de riure´s del mort i de qui el vetlla.

S´obre el teló. Comença el compte enrera.

Crítica: El temps. Quim Masferrer

04/09/2014

Silenci, mirada trista i complicitat amb l'espectador. Tres ingredients que l'actor Quim Masferrer esprem al màxim

per Andreu Sotorra

Expliquen que el pallasso Charlie Rivel un dia va sortir a la pista amb la seva mirada silenciosa i el seu habitual tempo lent. Una criatura es va posar a plorar sense deixar-lo començar. L'august universal va començar també a plorar i només així va aconseguir, després d'una llarga marranada de pista i de ficció, que la criatura es consolés. Silenci, mirada trista i complicitat amb l'espectador. Tres ingredients que l'actor Quim Masferrer esprem també al màxim durant noranta minuts clavats, els últims noranta minuts de la vida del seu personatge. Quim Masferrer no és Charlie Rivel, esclar, tot i que, en aquest excel·lent espectacle que titula simplement 'Temps', li falta poc perquè deixi anar també un clapit a la lluna com ho feia Rivel. El que ell fa es posar-se en la pell d'un home del carrer, com diria Pi de la Serra, que aprofita el seu últim alè per esbravar-se a doll sobre tot el que l'envolta. (...)  Quim Masferrer, sota una afinada direcció de Ramon Fontserè —el membre més visible d'Els Joglars i ara director de la companyia d'Albert Boadella— va pujant de to el seu registre, a la vegada que va engrapant els espectadors, després de tenir-los empresonats en tensos silencis, estil Charlie Rivel, durant els primers gairebé vint minuts. (...)

Trivial