Electric Babyland

Familiar | Musical

informació obra



Intèrprets:
Christophe Sainsot Tintou, Jesús Nieto
Escenografia:
Germán de Laforé i Nevermai
Autor:
Jesús Nieto
Sinopsi:

Benvinguts al laboratori en què Mr. Sound s'escarrassa cada dia per garantir que la ciutat soni com cal. Voleu fer-li un cop de mà? Segur que us ho agrairà perquè amb tants instruments i tantes màquines, sempre va bé tenir un ajudant, per jove que sigui. Sereu espectadors i alhora protagonistes d'un conte interactiu en el qual experimentareu amb instruments electrònics i acústics fets a mida i amb unes tarimes vibratòries que proporcionaran als vostres nadons una experiència acústica i sensorial diferent. Un món de sons i sensacions convertit en un conte on els protagonistes són els nens i les nenes.

Conte-taller musical.

Per a espectadors i espectadores de 0 a 5 anys.

Crítica: Electric Babyland

12/07/2015

Bons ingredients, però falta uns personatges més convincents

per Jordi Bordes

El punt de partida és genial perquè permet justificar perfectament la història amb la capacitat instrumental dels personatges: En una mena de cova, viu Mr Sound que posa so a la ciutat, l'acompanya per fer el soroll més suportable. Amb ella hi ha una acompanyant, Dora, pròxima, optimista, voluntarista que demmana l'ajuda de la canalla per completar la banda sonora de l'actuació. 

La peça es refugia en els moments de les cançons (on veritablement, se'ls nota dominar la partitura i la situació) però Mr Sound tremola més quan s'ha d'expressar (amb l'afegitó que ho fa barrejant idiomes, tot i que sempre hi ha la crossa de Dora a fer tot perfectament entenedor): l'excentricitat dissimula només parcialment una inseguretat que anirà corregint amb l'ofici. L'obra compta amb accions perquè la canalla s'hi involucri fent petits acompanyaments en percussió. És una bona idea però cal presentar-ho en un espai obert, envoltant els instruments amb coixins per fer més fàcil les transicions. Tampoc té molt bona solució això de fer petits mòduls perquè la canalla (una pila el diumenge al matí) s'amunteguen i dificulta la participació de tots. És un joc en el que també hi poden intervenir els pares que no perden l'oportunitat de gravar els fills amb mòbils, una experiència teatral molt estimulant tot i que, si es pensa per a nadons, caldria afluixar la potència del so (els és innecessària quan no els provoca rebuig). Diferent és si es busca l'atenció dels no tant menuts. Una obra senzilla, que es deixa veure i que només li falta rodatge en la interpretació i en resoldre la participació de la canalla que en cap moment focallitza en cap nen (i és molt encertat per aquest tipus d'espectacle).

Trivial