Monòleg de teatre físic a partir de poemes de Fernando Pessoa i Oliverio Griondo, amb una contundent interpretació emocional, física i enèrgica.
Va haver-hi un temps on creia de veritat tot allò què deia. Però un dia va deixar de veure tan clarament. No va voler donar-li massa importància, doncs pensava que allò era temporal. I així se li anava passant el temps. Fins que va intentar recordar i va adonar-se que ja no recordava res. Potser era el moment d'intentar redescobrir el seu camí, es va comprar un mapa i una brúixola, va prendre seient a la seva butaca de pensar i va emprendre el camí cap als principis que retornen.
