Els dies mentits

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Lara Salvador
Ajudantia de direcció:
Muguet Franc
Escenografia:
Elisenda Pérez
Il·luminació:
Xavi Gardés
So:
Xavi Gardés
Vídeo:
Alejo Levis
Sinopsi:

Una dona que ha viscut amb la seva mentida durant 15 anys. Una dona que ha intentat ordenar-la, meticulosament dia rere dia, en un calendari. Una dona que ha intentat que aquesta mentida mai surti al seu món real. Una dona que no té orgasmes. Una dona alliberada que sap ben poc de la seva sexualitat i del seu plaer, però que mostra a la societat, tot el contrari. Una dona, que se sincerarà per primera vegada davant de tothom. 

Els dies mentits és un calendari de totes aquelles mentides que hi ha dins del món del sexe, les que ens diem a nosaltres mateixos, les que ens diuen els altres i les que acabem dient per sentir-nos integrats dins d'una societat sexualitzada. Unes mentides que fan la nostra vida més bonica i plaent però que, alhora, poden ser còmiques, absurdes i esquinçadores. 

A partir de dones reals i anònimes i la seva experiència, s'ha escrit "Els dies mentits", un monòleg on es parlarà de l'anorgàsmia i el tabú que suposa dins d'una societat on tothom ha de tenir una sexualitat plena per sentir-se integrat. Un text, escrit des de les mentides que ens diem i ens diuen. 


Crítica: Els dies mentits

28/03/2019

Un silenci puja a escena

per Teresa Ferré

L'originalitat del tema i la interpretació de Lara Salvador són els dos punts forts del segon text de Marta Aran. 

Clara i directa: quina és la mentida més grossa que t’han dit mai? I quina és la més gran que has dit tu? Així arrenca Els dies mentits, amb dues preguntes llençades al públic per part de la protagonista. Avís: és un espectacle que pretén la resposta del públic però la pretesa interacció no té cap incidència en el desenvolupament de la història.

A banda d’això i d’algun fragment a polir en la dramatúrgia, com ara la barreja de presències generacionals, cal felicitar Marta Aran per portar a escena un tema inèdit i silenciat no només a la ficció: l’anorgàsmia femenina. A més, aborda el sexe femení des del punt de vista de la dona, mostrant quin és el seu plaer, què desitja o què se n’espera i contribueix a la presència de textos escrits per dones joves a la cartellera. 

La dramaturga, que també signa la direcció,  fa ús del monòleg i parteix de la mentida que construeix la protagonista per ser acceptada socialment i que en realitat es converteix en malestar contra ella mateixa. El muntatge és viu, recorre a l’humor molt encertadament i també capgira la situació cap al drama contingut. 

La responsable de la versemblança de tot plegat és la desimboltura interpretativa de Lara Salvador. De dicció clara i quotidiana ens mostra una jove atrevida, aparentment líder i segura d’ella mateixa. Ho fa amb el mot i també amb el moviment, ballant fantàsticament i imitant escenes íntimes.Salvador també té la capacitat de transmetre l’angoixa d’una malaltia i la valentia d’afrontar-la començant per l’acceptació i la veritat.