Els dies mentits

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Lara Salvador
Ajudantia de direcció:
Muguet Franc
Escenografia:
Elisenda Pérez
Il·luminació:
Xavi Gardés
So:
Xavi Gardés
Vídeo:
Alejo Levis
Sinopsi:

Una dona que ha viscut amb la seva mentida durant 15 anys. Una dona que ha intentat ordenar-la, meticulosament dia rere dia, en un calendari. Una dona que ha intentat que aquesta mentida mai surti al seu món real. Una dona que no té orgasmes. Una dona alliberada que sap ben poc de la seva sexualitat i del seu plaer, però que mostra a la societat, tot el contrari. Una dona, que se sincerarà per primera vegada davant de tothom. 

Els dies mentits és un calendari de totes aquelles mentides que hi ha dins del món del sexe, les que ens diem a nosaltres mateixos, les que ens diuen els altres i les que acabem dient per sentir-nos integrats dins d'una societat sexualitzada. Unes mentides que fan la nostra vida més bonica i plaent però que, alhora, poden ser còmiques, absurdes i esquinçadores. 

A partir de dones reals i anònimes i la seva experiència, s'ha escrit "Els dies mentits", un monòleg on es parlarà de l'anorgàsmia i el tabú que suposa dins d'una societat on tothom ha de tenir una sexualitat plena per sentir-se integrat. Un text, escrit des de les mentides que ens diem i ens diuen. 


Crítica: Els dies mentits

12/03/2019

De veritats inconfesses

per Iolanda G. Madariaga

Quina és la mentida més grossa que t’han dit mai? Lara Salvadó llança la pregunta als espectadors en la intimitat de la Flyhard. És una pregunta difícil de respondre però l’ambient de la petita sala de Sants sembla el propici per fer aquest tipus de confessions. Quina és la més grossa que has dit tu? Això es complica... Però no ens atabalem... Lara Salvadó enceta així la seva confessió de dona jove, dinàmica, guapa i sense complexes que, malgrat tot, amaga un gran secret. Tot i l’abundància de nusos femenins, molt per sobre dels masculins, a la Xarxa, al cinema i fins i tot en la història de l’art, la sexualitat femenina continua absent dels escenaris. M’explico: abunden les aproximacions a la sexualitat de les dones com objecte de desig però com a subjectes sexuals quasi no trobem res. Marta Aran se’ns va donar a conèixer com autora amb un text en el que abordava el tema de conciliar la maternitat amb una carrera professional d’èxit (La noia de la làmpada, obra guanyadora de la beca DespertaLab el 2017 i estrenada a la Sala Flyhard la temporada 2017-18). Ara ha escrit i dirigit un monòleg -la participació dels espectadors no canvia la naturalesa del text, tot i que les dimensions de la sala convida a una participació més activa que no pas en altres espais- posant la lupa sobre un “problema” silenciat. L’anorgàsmia femenina és una qüestió que afecta a un nombre indeterminat de dones; simptomàticament no hi ha estadístiques fiables a l’abast de la simple curiositat. Marta Aran dibuixa una jove desinhibida i amb una infantesa sana i feliç; una jove d’una generació que ha crescut en una llibertat sexual impensable per a les generacions anteriors. Malgrat tot, la jove que interpreta Lara Salvadó amaga a tothom, fins a ella mateixa, una disfunció que procura dissimular amb èxit. La posada en escena d’aquest text ens reserva petites sorpreses dins un espai escènic inconcret pensat per anar desvetllant a poc a poc totes les seves possibilitats. Una mena de cubs disposats a banda i banda de l’escenari ens donen la idea d’un trencaclosques que l’actriu va manipulant mentre va despullant-se de les moltes mentides que ha dit durant tota la seva jove existència. De doneta a donassa, la vida sexual de la protagonista ha transcorregut entre l’èxit aparent i la vetllada frustració que provoca una disfunció contra la que lluita amb totes les seves arts. Però el més important és que entre autora i actriu s’ha establert la complicitat necessària per aixecar amb èxit un monòleg d’aquesta naturalesa. Amb un gran sentit de l’humor, les artífexs d’aquest espectacle han aconseguit situar la sexualitat femenina dins les temàtiques d’una nova generació de dramaturgues i directores que tenen molt a dir i troben els camins per fer-ho.