Un viatge màgic a través de les paraules i els signes de puntuació.
La Noa és una nena inquieta i molt observadora. Una nit, en un somni, descobreix un misteri que la deixa molt intrigada: les paraules desapareixen… Per resoldre aquest enigma, la Noa anirà a la biblioteca de l’escola i coneixerà l’Apòstrof, un ésser diminut que la conduirà cap a un univers nou.
El poder de les paraules...és aquí on rau la gràcia de l’espectacle de Marc Artigau i companyia (només quatre intèrprets). A un adult, el muntatge li semblarà mancat de tensió i ritme, fins a cert punt anodí. Però el públic al qual va adreçat està justament en plena descoberta de les possibilitats il·limitades del llenguatge (parole, parole, parole, que deia la cançó).
És així com els petits s’ enganxen amb les aventures de la Noa: el palau de les paraules , el bosc de les faltes d’ortografia, els apòstrofs negres i l’exèrcit dels barbarismes. Allò que a ulls dels grans és només un exercici de didactisme benintencionat, aconsegueix atraure l’atenció dels nens -l’escenari immersiu hi ajuda-. A títol d’exemple, el personatge de l’interrogant, algú que respon a una pregunta amb una altra pregunta, va divertir d’allò més a ma filla...quan per mi era ridículament obvi. Els creadors d’espectacles per a nens com aquests tenen mèrit inqüestionable: l’ empatia. Trobo a faltar, només, algun esforç més per un punt de comicitat.